Ahir varem conèixer l’Historia com era quan es va construís fins que va deixar de donar servei, avui veurem com es en l’actualitat, que per medi d’un passejada podem conèixer-ho.
Podem arribar a Montcada o al barri de Vallbona per medi d’un autobús que surt de Barcelona de la terminal de Fabra i Puig, o be, anar-hi amb el tren de Sant Celoni o Granollers fins l’estació de la RENFE.
El recorregut el podem iniciar en la Casa de la Mina de El Reixagó, que com us vaig comentar es actualment la seu d’un Casal per avis del barri.
En la façana, podem destacar l’escut de l’antiga Societat del Rec.
També, veurem per on surt l’abundant aigua de la Mina, unes reixes impedeixen entrar-hi. Al seu costat un majestuosos plàtans, sembla que facin guàrdia.
Aquest lloc esta molt ben conservat, donat que forma part del parc i jardins propers a l’edifici.
Al poc queda soterrat i va durant aproximadament un quilòmetre soterrat, donat que hi ha cases i carrers.
Nosaltres, passarem pel Parc dels Pous on es troben les antigues edificacions de l’Ajuntament de Barcelona dels Pous d’extracció de l’aigua, ara com ara, no és pot ser visitat.
Continuarem pel carrer paral·lel a les vies de tren, fins arribar al turonet de Vallbona, on el rec torna a la superfície, lloc on l’estiu hi ha qui es banya.
Passem molt a prop de les vies, observem ven a prop que l’aigua es molt neta.
Arribarem on hi han habitatges , allí està com enjardinat el seu recorregut, amb algun pont i arbrat divers. Ens crida l’atenció veure una reixa dins el curs del rec, que serveix per retindré objectes grans i allí mateix hi ha una caseta molt vella, que fa que es desvií part de l’aigua per una petita canat, que servia bàsicament per regar horta en aquella zona.
Hem creuat per la zona enjardinada, algun tram torna esta soterrat, fins arribar al barri mes antic del Vallbona amb caseta baixes, descobrim algun vell pont, que ens fa recordar els que ahir us vaig posar en aquest bloc.
Veiem un camp molt vent conreats i regats gràcies a l’aigua del Rec Comtal.
Ara entrem a un camí estret per costat mateix del rec , anirem en compta de no caure-hi a dins.
A dreta i esquerra trobarem ara, petits horts particulars amb mes o menys terreny, axó arriba fins la part final, que sortirem a la carretera que ve de Barcelona al costat d’una gasolinera, allí el rec és fa impossible seguir-lo, ja al poc a l’entrar al municipi de Barcelona, donarà l’aigua al riu Besos.
I donarem finalitzat el recorregut, per conèixer el Rec Comtal com es ara, al nostres dies.
Text i fotografies
Ramon Solé
