Poema – Aiguamolls

L’Autora va dedicar aquet Poema, al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà

emporda014

Envaireu aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
I els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll – verds, Amén,
Amén, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciments, deixalles, només pols
Seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell
Lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
Quan escates d’argent no tindrà el mar
No espereu respirar: ja, lentament,
L’home – botxí comença l’agonia.

emporda006

 Autora del Poema : Maria Àngels Anglada

emporda009

Recopilació del Poema  : Ramon Solé

Fotografies  del nostra col.laborador  : Tito Garcia

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s