Fem safareig…al rentador de Puigcerdà

Des de la Plaça de l’Ajuntament de Puigcerdà, un ascensor o si es prefereix unes escales, ens baixen a l’antic Safareig Públic. Està situat dintre d’una arcada o volta de canó. Era ideal per les dones que anaven a fer safareig,sobre tot,  els dies de mal temps, estaven resguardades del vent, la pluja i del fred. No és un safareig massa gran comparat amb altres,  per ho suficient per la gent que tenia que anar a rentar la roba setmanalment, en unes èpoques que en moltes cases no havia cap safareig domèstic, fins que no es van començar a posar-ne i mes tard van sortir les rentadores elèctriques. Si aneu a Puigcerdà, passeu a conèixer aquest rentador i  també, el gran llac, que ja dedicarem a comentar-ho en una altra ocasió.

Per a mes informació de Puigcerda podeu consultar al Bloc Amic :

http://www.ecobuga.com/2015/07/02/que-fer-a-la-cerdanya-llac-de-puigcerda/

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Les Fonts del Pla de l’Estany

Autors : d’Enric Estragués i Gabriel Estragués

Nombre de Fonts : 400

Idioma : Català

Comentari del Llibre :

L’any 1999, el meteoròleg banyolí Enric Estragués va començar a buscar les fonts que hi ha a la comarca, per mesurar-ne el cabal i la temperatura de l’aigua. Aquesta era una tasca que ja feia en alguns casos, però va trobar interessant identificar-les totes.

15 anys més tard, aquesta recerca s’ha traduït en el primer volum de “Les Fonts del Pla de l’Estany”, editat per Rigau Editors, que veurà la llum aquest proper Sant Jordi. Actualment es troba en fase de paginació, la portada, però ja està definida. Serà la Font de la Puda la que ocupi aquest espai, per ser, segons el parer de l’autor, una de les més emblemàtiques de la comarca.

Aquest primer volum inclou unes 400 fonts de Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Serinyà, Palol de Revardit i Esponellà. Per poder-les identificar totes, Estragués ha caminat, al llarg d’aquests 15 anys, uns 10.000 quilòmetres i ha parlat amb 800 persones que li han ensenyat quines són les fonts que hi ha a la seva zona.

Els quatre municipis que no apareixen en aquest primer volum s’inclouran en un segon volum que s’enllestirà d’aquí tres o quatre anys. Aquest segon llibre contindrà pràcticament el mateix nombre de fonts que les que es troben als set primers municipis.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

 

 

La Llegenda de Santa Dorotea i La Font de la Reina

Es conta que als voltants de l’any 1809 Santa Dorotea va deslliurar diverses vegades la vila de Capellades de les tropes i és d’un d’aquests dies que sorgeix la llegenda.

Era pels voltants del dia de Santa Dorotea, que tots els capelladins, grans i joves, s’havien reunit com ja era costum de cada any, per invocar la Santa. Tots portaven unes teies que encenien per fer una petita processó.

Font de la Reina – 1921

Avisats que s’acostaven les tropes de napoleó per tal de conquerir la Vila, tots els habitants de Capellades feren una processó més llarga que la prevista: eren tants, que aconseguiren rodejar el Capelló. Tothom anava amb la seva teia encesa a les mans.Les tropes Napoleòniques en arribar a Capellades i a prop de la Font de la Reina – camí reial-, veieren tant foc i fum que els va semblar que el poble ja cremava i convençuts que una tropa ja els havia anat al davant, van passar de llarg.

Font de la Reina – 1925

D’aquest fet, la gent de Capellades donà gràcies a Santa Teia per la seva intervenció.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies

Ramon Solé

Ha passat un segle, fem la comparació de la Font de Briançó (Santa Fe del Montseny)

Des de Sant Celoni pujarem amb transport per la carretera que va a Santa Fe del Montseny, continuarem un tram mes fins el Pla de l’Espinal o també com punt de referència on esta el edifici conegut com “El Convent”, allí agafarem a peu, una pista ample que va remuntant  i que ens portaria a Les Agudes, una vegada passat el torrent del Mal Pas, a cap d’una estona i a la nostra dreta trobarem la antiga Font de Brianço.

L’Any 1920

Com podem veure, fa cents anys enrere, era un doll d’aigua en mig d’un pedregam, i que és feia caure l’aigua a un abeurador fet del buidat d’un tronc.

L’Any 1987

Al finals dels anys 80 del segle passat, es va posar  un bon tub de ferro, per ho queia mes aigua fora que no pas per el broc.

Actualment, s’ha fet un bon arranjament de la Font, reforçant tota l’estructura  i compta a cada costat amb uns amplis bancs de pedra.

Font del Brianço a l’actualitat

Creiem, en aquest cas que amb els anys i entrats al segle XXI, s’ha millorat aquesta font que tot els excursionistes al pujar o be, baixar  del Turó de l’Home o de Les Agudes,  agraeix molt un bon glop d’aigua que mai deixa poc o molt de rajar.

Text  i recopilació de Fotografies

Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Biosca

Biosca, és un municipi de la comarca de la Segarra.

És al centre de l’extrem nord de la Segarra, i limita a ponent amb Sanaüja, al nord amb Pinell de Solsonès, terme municipal de la veïna comarca del Solsonès, a llevant amb Torà, i al sud amb Massoteres.

La Font, esta adossada a unes cases en la seva part mes baixa,inclòs del mateix carrer, unes escales ens faciliten l’accés a la font.

Es molt antiga, i disposa d’una imatge de la verge dintre d’una capelleta, de munt de la font.

Al costat, hi ha un abeurador pels animals i ramats.

Text i Fotografies

Ramon Solé

 

 

 

Fem safareig…al rentador de Castelló d’Empúries – 1ª Part #

El safareig públic de Castelló d’Empúries que fou construït l’any 1863, va  incorporar elements de l’antic convent de Sant Francesc.
La família Delhom que era molt destacada a Castelló, va comprar el solar, amb l’hort i les ruïnes del convent, obtenint així tots els drets i les accions sobre la part de les parets del convent i de l’església.

Tot fa pensar que les columnes toscanes documentades al rentador devien formar part del claustre de l’antic convent dels franciscans (segles XVI-XVII).

El trobem al paratge conegut com el Pla de Sant Francesc, fora del nucli emmurallat de Castelló, seguint el cabal del Rec del Molí, després de passar per la Farinera.

De planta més o menys triangular, el conjunt té forma d’atri porticat amb un gran safareig central. La galeria que circula al voltant del rentador pròpiament dit, està coberta per teulada a una sola vessant, de teula àrab, sustentada per un embigat de cairats i llates de fusta. Aquesta coberta es recolza damunt d’una sèrie de columnes toscanes de base cilíndrica, amb fust llis i capitell dòric, que s’assenten damunt del rentador.

 

Text  cedit per l’Ajuntament  de Castelló d’Empúries

Fotografies : Ramon Solé

La Bassa de Can Clota d’Esplugues de Llobregat

Can Clota d’Esplugues de Llobregat, es una gran masia d’origen medieval, del segle XIV, amb modificacions fetes sobre el segle XVII, la trobarem en el carrer Laureà Miró s/n., con diem d’Esplugues de Llobregat. Estam molt mes baixa del nivell de carrer.

Se sap que a durant ell segle XV va ser propietat de Simó Canyet i que el 1734 va ser adquirit per Jaume Clota, passant poc després a mans del baró de Vilagayà, els successors del qual encara en mantenen la propietat.

Aquest noble edifici té planta quadrada, amb coberta a quatre vessants, amb planta baixa i dos pisos, i una torre renaixentista, coronada amb una galeria oberta d’arcs de mig punt.

També compta amb una destacable capella del segle XVII, amb portal renaixentista.

Del gran jardí cal destacar-ne una bassa voltada de galeries d’arcs de mig punt, a mode de claustre, a doble filera,  que subministrava l’aigua per regar els camps de conreu que estan a les rodalies de la finca.

A traves d’una gran figura l’aigua cau dintre de la gran Bassa.

Des del mateix carrer podrem veure aquesta important finca i la Bassa.

Recopilació del Text i Fotografies

Ramon Solé

La Curiositat : Fonts amb un rajolí…

Poques fonts naturals queden  a Catalunya on el broc disposa d’un rajolí,  per poder beure millor sense inclinar-se.

L’aixeta o broc de la Font,  te una sortida en la seva  part superior, on surt l’aigua a pressió, en forma de rajolí, i podem “xuclar” l’aigua fresca tal com raja de la font.

A veure si en trobeu una font així i m’ho comenteu o envieu la corresponent  fotografia,  amb el seu nom i lloc on està.

Text i Fotografia

Ramon Solé

 

 

Poema – Sol, Solet

Quan jo era petit

vivia arraulit

en un carrer negre.

El riu hi era humit,

pro el sol hi era alegre

Per lla a Sant Josep

el bon sol, solet,

lliscava i lluïa

pel carreró estret.

I en mon cos neulit

llavors jo sentia

una esgarrifança

de goig i alegria.

 

Autor :  Juan Maragall

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La degradació d’una font natural

En moltes ocasions al visitar una font , hi ha un aspecte molt negatiu, la seva degradació, i no per efectes naturals, com podrien ser, la sequera, un incendi forestal, o be causada per un accés de  pluja, que han afectat directament a la font i/o el seu entorn.

El cas que ens crida la nostra atenció moltes vegades, és precisament produïda per la persona humana, aquella persona que embruta el terra amb deixalles d’haver anat a fer un dia d’esbarjo a la font, o aquella persona que porta  amb el  seu propi vehicle runes d’obra i les llença a prop de la font o camí  d’accés,

o aquella altra persona que avoca gran quantitat de deixalles, a la bassa de la font,  al torrent, riera o riu.

I a vegades inclòs, bidons o altres utensilis contaminants que poden alterar l’aigua i perillar la vida dels essers del paratge

i no cal oblidar de les persones que fan  “Grafits” a les parets d’una Font o Mina, per molt artistes que es sentin…

Es incompressible, anar a una Font – Mina, i trobar “de tot i mes”… a dins de la pròpia mina, qual cosa ens fa pensar de no voler beure de cap de les maneres i ens fa reflexionar com hi pot haver gent tant poc cívica que faci coses com aquestes.

En molts dels casos, hem comprovat que el broc o tub de la font ha sigut arrancat o torçat, en definitiva, l’han fet malbé expressament, semblaria que qui ho ha fet, no vulgues que la resta de visitants pugui beure aigua.

Ens agradaria fer una crida no tant sols de no fer actes incívics, si no, anar mes lluny, en col·laborar en la conservació i arranjament de Fonts Natural a Catalunya.

 

Recuperació de la Font de Canyelles a Barcelona – L’Any 1998

Font de Canyelles una vegada recuperada – l’Any 1996

 

Text i Fotografies

Ramon Solé