Ens es difícil de pensar que les dones anaven fa més de cent anys a rentar la roba al Safareig de Manlleu. Al no tenir un lloc a casa per rentar i amb aigua corrent, van posar unes lloses de pedra inclinades cap a dintre en la mateixa canal de l’aigua del riu Ter, de fet, l’aigua era per que anava a parar a les fabriques del municipi, pel funcionament de les turbines i producció d’energia i funcionament d’aquelles industries.
Era aigua relativament neta, no com ara, per ho molt freda a l’hivern, per axó un home amb una petita caseta a prop del rentadors calentava recipients l’aigua i la posava a la venda per molt pocs diners, a les dones que hi venien a fer la bogada.
En els anys es va fer un cobert que a perdurant fins els nostres dies, que va ser molt de agrair, així estaven a protegides les dones que anaven casi cada dia a rentar-hi la roba. A la llarg de les dècades s’han modificat i arranjat en moltes ocasions. Ara sols estant per donar un testimoni de com era de dura el fer la bugada diària.
Varem trobar no masses anys una velleta que ens va comentar que va ser de les últimes en anar-hi i que es recordava com la seva mare feia de forma artesanal el sabó que utilitzaven, amb oli i cendres.
Temps era temps, aquells temps…!
Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé
