Arbres – El Xiprer dels Pantans

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a arbres

El Xiprer dels pantans o xiprer calb  és una espècie d’arbre conífera originari del sud-est dels Estats Units.Situat en lloc pantanós i molt humit.Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més.L’escorça està fisurada verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa.Les fulles són caducifòlies, per això se’n diu calb, disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.És una planta monoica, les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Xiprer comú , Catalunya

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries,

Xiprer comú – Catalunya

anomenades en anglès,  cypress knees,  genolls de xiprer.Podeu veure alguna d’aquesta espècie  plantada,  per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadellao al Parc de Torras Villà a Granollers.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els dos Plataners del camí de la Urbanització de mas Coll d’Alella

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a arbres

Avui us presento dos magnífics plataners, que com a sentinelles estant situats a l’entrada d’un camí que va a una finca privada.Es molt fàcil de veure’ls, des de la Riera de Coma Fosca, cal pujar fins arribar avinguda de Jaume Rius i Fabra, on està situat el majestuós  edifici de Cal Governador, cal girar a l’esquerra, pel carrer mas Coll, i front la finca de can Duc, trobareu a ma esquerra aquests dos Plataners de gran bellesa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Urian – Guies, en els Alps Francesos

L’empresa Urian – Guies, a principis d’agost va visitar fent activitats d’alta muntanya, una part dels Alps Francesos.Us passo imatges d’aquesta visita :

Per informació podeu contactes a :

Director Tècnic: Oriol – Ramon Solé

E-mail de contacte:casal.urian@gmail.com

What’sApp: 690818687

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Grup d’acompanyants

 

L’Aigua en el Parc del Lledoner de Granollers, és la seva peça bàsica – Part 2ª #

És el Parc del Lledoner de Granollers, un parc relativament nou, va ser inaugurat l’octubre de 2011.El parc del Lledoner de Granollers, està situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer del Lledoner i la continuació del carrer de Rafael Casanova.Un espai verd amb l’aprofitament d’aigua no potable d’una mina, que per medi de la riera, es deriva l’aigua a una canal , a una bassa de filtratge, actua com a filtre biològici un llac naturalitzat, i d’aquí al riu Congost.Amb un conjunt  de prop de 7 hectàrees de zona verda que va guanyar el barri i la ciutat de Granollers.D’una banda, es important l’aprofitament de l’aigua  procedent de la mina d’en Joanet, una captació situada en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses,  amb la qual, antigament es regaven els camps de conreu de la propietat,i ara aquesta aigua, es destina a regar el nou parc, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.Gràcies a la infraestructura del reg construïda en aquest espai verd, que, a més de proporcionar aigua a la vegetació del parc, es pot observar el creixement de plantacions aquàtiques i d’espècies animals d’aigua.El parc del Lledoner de més de 66.000 m2 és un exemple en l’aprofitament d’aigua no potable, dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs que porta a terme l’Ajuntament de Granollers.Us passo informació de l’Ajuntament de Granollers al respecta a l’aigua de la Mina :

“ Segons la concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal garantir un cabal ecològic de la riera Carbonell de15 m3/h i, a aquest parc, es poden destinar fins als 20m3/h (inclosos el reg i la circulació d’aigua per canalització, bassa i llac) que s’assoleixen en èpoques de pluja. En èpoques d’estiatge, quan el cabal que arriba al parc és de 7 o 8 m3/h i si la mina no aporta prou aigua, hi ha la possibilitat de fer-hi arribar subministrament dels pous d’en Serra.”

En el Parc del Lledoner de Granollers, cal destacar, els seus Lledoners que ja us vaig fer un article en l’apartat d’Arbres, en el seu dia.També cal dir, que va en augment el nombre d’aus en tot el parc.I per últim, el llac en l’hivern el podeu trobar gelat totalment o parcialment, per les baixes temperatures.El Parc del Lledoner de Granollers, al ser el mes gran de la ciutat, també és visitat diàriament per molta gent de totes les edats, senderistes, BTT, gent que passeja el seu gos, infants o simplement gent que esta prenen el sol en la zona de taules o els bancs que hi ha a arreu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre destacat : Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona

Dades generals :

Autor : Riutort, Josep Maria.

Barcelona : Librería Millá,

Any :1946.

88 p. (Monografías históricas de Barcelona; 16).

Imatge de la coberta: https://pics.librarything.com/picsizes/ea/25/ea251f171e18f9f59675a776b67444341587343.jpg

 COMENTARI sobre aquest antic llibre :

Barcelona és una ciutat privilegiada per la geografia. Gaudeix d’un clima mediterrani atemperat, amb unes variacions estacionals quasi sempre suportables, és a prop del mar i de la muntanya, i l’abundància d’aigua potable que hi ha al seu voltant fan de la capital de Catalunya un lloc immillorable per viure-hi. De fet, des de l’antigor, el pla de Barcelona ha estat habitada per pobles diversos.

L’aigua, element imprescindible per a la supervivència, és un altre al·licient que fa de Barcelona un lloc estupend, ja que hi és abundant, gràcies a múltiples fonts naturals situades tant a l’extensa serra de Collserola, com a la muntanya de Montjuïc. I també en els diversos rius i rieres que solquen o solcaven el territori barceloní.

Els afeccionats a la geo hidrofília podem documentar-nos sobre les fonts de Barcelona i el seu voltant gràcies a una vintena de monografies publicades des de principi de segle XX fins a l’actualitat.

https://cat.librarything.com/catalog/apons&tag=Barcelon%25C3%25A8s

Avui ressenyarem un d’aquests llibres, que va ser publicat per la malaguanyada Llibreria Millà el 1946.

Es tracta d’una guia d’intenció exhaustiva de les fonts que es troben a Barcelona, tant dins del casc urbà com als camps i serres que envolten la ciutat. En total inclou informació de més de 130 fonts, tant desaparegudes (33) com actuals: de dins de la ciutat (47) i també de Montjuïch(11) i de Collserola (43). Però, abans d’entrar en la descripció de les fonts, el llibre dedica dos capítols preliminars (32 p.) a tractar sobre la història de l’abastament de l’aigua a la ciutat i sobre l’ús que es feia de l’aigua en temps passats, tant per rentar roba com per prendre banys o altres.

L’explicació sobre cada font no és molt extensa (al voltant de set línies de text) i amb una descripció que destaca els aspectes més rellevants o característics de cada cas, sense ser gaire sistemàtica. No s’aporten detalls gaire concrets per trobar-les sobre el terreny: no hi ha cartografia ni esquemes per localitzar cada font. Algunes fotografies i reproduccions de gravats o quadres (en blanc i negre) il·lustren el text. No conté bibliografia ni cap índex analític que permeti trobar ràpidament una font determinada.

En conclusió, hem de ser conscients que estem parlant d’un llibre que té més de 70 anys de vida i que ens evoca una realitat ja passada, però molt simpàtic i amè de llegir. A més, una bona colla de les fonts esmentades encara existeixen en l’actualitat.

 

 

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Col·laborador del Blog

Font urbana del carrer del Cardaire de Terrassa

La Font urbana del  carrer del Cardaire, esta situada on fa una mica de placeta en aquest mateix carrer.És d’aigua de xarxa pública municipal.L’aigua surt d’un tub situat en una arcada, per les dues bandes, tot prenen un polsador, i cau a una pica molt gran, l’estructura es moderna i en un costat hi ha un banc de fusta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Llívia

Com cada diumenge, us presento dos articles avui.

El passat diumenge us vaig destacar la Font del Sofre de Llívia, avui serà la Font del Ferro també de Llívia.Per anar-hi us cal seguir com si fóreu a la Font de Sofre segons la descripció de la setmana passada, a partir d’aquí, seguiu el camí durant uns15 minuts fins un rètol al costat del camí, us cal prendrà a l’esquerra un camí marcat entre un bosc de pinsi als poc metres estareu al costat del que queda d’un pont amb el nom del Carrasut , que és de finals del s. XIX.Cal continuar uns metres pel mateix camí que fa una certa pujada i arribeu a La Font del Ferro, situada  a peu del camí a mà esquerra.La Font del Ferro és sempre de poca aigua i deixa el típic rastre a terra de color ataronjat fosc, que va a parar al Torrent del Tudó.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix Ramon Badia

Parc en les rodalies del riu Mogent al pas per la Roca del Vallès

Com cada diumenge, us presento dos articles avui

Aquest Parc és situat en les rodalies del riu Mogent amb la carretera C-1415c, la urbanització de can Borrell i la zona industrial que tocant als carrers Roquerols i Mogent a La Roca del Vallès.De fet es una zona verda pràcticament natural que es a les dues lleres del riu Mogent al pas com diem, per la Roca del Vallès.Amb arbres propis de ribera del riu,i altres situats mes allunyats com a pins, alzines, chops, desmais…Hi ha un parc infantil al carrer Matagalls, dins del desenvolupament del pla parcial de Can Borrell.També és disposa de petanca pels mes grans, a prop del centre comercial Caprabo.Hi ha un pont o passera amb el nom de can Colet,  per anar còmodament d’un canto a l’altre del riu,és sols per a la gent a peu i per bicicletes.Es pot anar des del Parc pel camí que voreja el riu Mogent, també podeu contemplar arbres molt destacats per la seva alçadai corpulència, a demes de conreus de temporada.És un camí que us pot aproximar a Vilanova del Vallès i altres pobles amb una diversitat d’itineraris per la zona.Si el dia es solejat i el riu Mogent va ple d’aigua, tindreu molts motius per fotografiar en qualsevol època del any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Pi de Can Plandolit de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

Aquest magnífic Pi, està situat en la propietat de la masia de can Plandolit en el municipi de l’Ametlla del Vallès, és molt fàcil d’endevinar quin es…,és el mes esvelt de tota la zona,i esta entre al costat de la riera i el camp de llaurar.Es un Pi alt i vell, en alguna part de la seva copa, te  mancança de les seves branques, caigudes probablement, per causa d’una tempesta de vent o pluja…Des del pontet que creua la riera i el camí que porta a la masia, surt un camí paral·lel a la citada riera,cal seguir-lo fins que veiem a la dreta aquest majestuós Pi.Es com un vigilant de l’extensió de la finca, que vigila el permanentment aquesta propietat.Per arribar a aquest paratge, es pot fer per diferents camins de terra que hi ha des del municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé