Fem una Ullada fora de Catalunya : La Font de Santo Domingo de Villamalur en Castelló de la Plana

La Font de Santo Domingo esta en la Comarca de l’Alt Millars. Castelló de La Plana. Font situada a pocs metres del poble, junt a la carretera que li dona accés.

Villamalur es troba a la part occidental de la serra d’Espadà, en una comarca -l’Alt Millars- repoblada majoritàriament per aragonesos, a l’Edat Mitjana. És conegut per la qualitat de les seues cireres.

La font té dues canyelles. Sobre aquestes, una imatge feta de taulells ceràmics, del sant que li dona nom.

L’aigua dona cabal a un abeurador i a un ben conservat llavador cobert.

Des d’ací hi ha unes magnífiques vistes de part del terme municipal.

Text i Fotografies : Jordi Mig.

Avui destaquem : Les Fonts de les Maioles o de Santa Amèlia de Gallifa

Per anar a les Fonts de Les Maioles us cal agafar la carretera BP-1241, de Gallifa a Sant Llorenç Savall, cal deixar el vehicle en un espai abans del pont en el quilomètric 7.

Passeu el pont i a la vostra dreta veureu un sender que es fica dins del bosc i paral·lels al torrent,

a menys de 200 metres trobareu una  taula de pedra amb bancs per seure i a poca distancia hi han Les Fonts i un petit gorg.

El conjunt esta format per tres Fonts, separades entre si.

Damunt de la Font del mig hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge de Santa Amèlia.

Diuen que les seves aigües són medicinals, tal com ho indica una placa amb l’estudi químic de l’aigua fet l’agost de 1929.

Al costat de les fonts hi ha el torrent, quan hi vaig aigua, forma un petit i bonic Gorg.

Gorg

L’espai es un lloc que invita en passar-hi una bona estona

O també fer-hi un petit àpat,

tal com es feia a principis del segle passat en les Fonts de la Maioles o de Santa Amèlia.

Sigueu respectuosos en aquest singular paratge…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners camí de la Torre del Bisbe de Sant Feliu del Llobregat

Des de Sant Feliu del Llobregat, cal seguir la riera de la salut, primer es un carrer entre industries, que després passa a ser una pista forestal, deixant la zona de lleure i l’ermita i restaurant de la Salut.

Un cop deixeu a la dreta la pista que puja a la Torre del Moro,

teniu a la vostra dreta aquesta renglera de plataner a tocar de la riera.

Una cadena tanca el pas de vehicles, cal deixar-lo allí i seguir a peu per descobrir diferents espais del Parc de Collserola en aquest municipi.

El Plataners, al tindre la humitat de la riera, es mantenen be, corpulents amb bon brancaixa i amb fulles resistents a la calor.

Es una bonica excursió tant a peu o amb vehicle.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del cementiri de Santa Mª de Coaner  de Sant Mateu de Bages

Santa Mª de Coaner  és una església situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d’aquest turó, segons la tradició, s’hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner.

Aquesta església esta adossada al cementiri, on en un angle i en la part exterior està ubicada una petita font.

Formada per unes teules i amb una que fa de teulada.

L’aixeta es de maneta, l’aigua cau a una pica de pedra rectangular no gaire gran.

Esta situada aquesta església en una vall molt bonica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Misèria de Terrassa

Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt  on surten varis camins.

Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,

on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.

El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.

Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font Seca de Vilanova de Sau

La Font Seca de Vilanova de Sau està situada en la cruïlla de la pista asfaltada entre Vilanova de Sau, el càmping el Pont de Malafogassa i la pista asfaltada de can Tordera.  Es pot arribar des del poble, seguint les indicacions del Pont de Malafogassa o bé des de la carretera N-141d al costat de la casa can Tordera hi ha un trencant a la dreta on s’agafa la pista asfaltada en direcció al càmping el Pont de Malafogassa. En la intersecció de la cruïlla es troba l’àrea de pícnic.

Saber més l’espai de la font Seca s’anomena així per què durant molts anys aquesta font no rajava aigua, amb l’obra de portada d’aigües cap al poble al 2011 es van arreglar les canonades i la font va tornar a tenir aigua potable. (Actualment no raja)

La zona disposa de 3 taules de pícnic per uns 6 persones cada una, una font, la font Seca, amb aigua potable, espai per aparcar els cotxes, i un contenidor per la brossa.

Imatge : Patrimoni Cultural – Diba.

Recull de dades : Ajuntament de Vilanova de Sau

Adaptació al Text . Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Safareig antic i Dipòsit d’aigua de Gallifa

El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.

El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.

Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.

Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de dins de l’antic Hospital d’Olesa de Bonesvalls

Cal anar un cop esteu a Olesa de Bonesvalls, a l’antic Hospital, en  la paret d’una casa i en un racó, trobareu aquest vell Pou.

És un Pou molt antic, on al costat dret hi ha un petit abeurador, que actualment no disposa d ‘aigua.

Per seguretat, el pou disposa d’una reixa per evitar en surts.

En la seva part superior, encara conserva una barra de fusta per posar-hi allí la corriola per treure l’aigua amb una galleda.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Marquesa de Barcelona

La Font de la Marquesa  de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.

Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.

Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.

L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.

Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.

A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners de la carretera Nacional IIz- Urbanització de Montserrat Parc de El Bruc

Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.

Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.

Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.

Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.

En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…

Text i Fotografies: Ramon Solé