Els dos camins cap el pont de les Arnaules o pont foradat del Bages – 1ª Part #

Camí d’accés i pont foradat o de les Arnaules, AGC, 2022

El Pont de les Arnaules o Pont Foradat és una formació geològica de més de 40 milions d’anys. Es tracta d’una roca calcària que ha quedat damunt d’un torrent, formant un pont natural. Mesura 27 metres de longitud, la meitat dels quals corresponen al tram buit de la roca. La profunditat és de 10,7 metres.

Pont foradat o de les Arnaules des de l’altra banda. AGC, 2022

Situat damunt del Pont de Vilomara, pertany, però a Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules. Els manresans el coneixen com el Pont de Les Arnaules, mentre que al Pont de Vilomara, és el Pont Foradat.

Pont de Vilomara des del pont de les Arnaules. AGC, 2022

N’hi ha dos accessos per accedir a aquest pont. Com que m’he despistat i els he fet tots dos, us explicaré els itineraris.

Pont sobre l’autopista, abans del que haurem de deixar el cotxe. AGC, 2022.

El més fàcil és el que es fa creuant l’autopista de Terrassa-Manresa. El primer tram de pista, que es pot fer amb cotxe, surt en front del camí que duu a Santa Maria de Viladordis, un lloc molt bonic per a visitar si no el coneixeu. Aquesta pista porta al pont que creua l’autopista on ja hem d’anar caminant.

Viladordis, un bonic lloc a visitar. AGC, 2021

Un cop hem creuat hem de seguir sempre a la dreta, paral·lels a l’autopista. De fet el seu soroll ens acompanyarà fins que trobem el desviament que ens durà al nostre pont de roca.

Primer encreuament que ens indica a la dreta.

Vistes de Montserrat des del camí de baixada. AGC, 2022

Passarem al costat d’una cabana de pedra, ens indica que ja estem a prop, cal que ens fixem perquè no n’hi ha cap cartell al punt just en que hem de tornar a girar a la dreta per trobar el pont, només una roca amb les ratlles grogues i blanques que indiquen el petit recorregut que podem fer des de un lloc o des de l’altre.

Cabana de pedra que queda a la banda esquerra del camí. AGC, 2022

Com que ens hem despistat i hem seguit ens hem trobat amb el camí (més estret i amb moltes pedres i major desnivell, però sense molta dificultat) que baixa cap al Pont de Vilomara, el que faríem pujant si vinguessin d’allí, una vegada creuat el pont gòtic.

Vistes de la vall entre els dos itineraris. AGC, 2022
nici del camí de baixada cap a Pont de Vilomara (o fi de la pujada pel corriol de pedres des del pont gòtic de Pont de Vilomara) AGC, 2022

Abans, però hem pujat una mica més i hem contemplat les boniques vistes des de Pont de Vilomara, amb la silueta de Montserrat al fons, per una banda, i de Sallent, amb la seva muntanya de sal, per l’altra.

Vistes del pont gòtic des de dalt del turó

Cal dir, en la nostra defensa que el piló indicatiu té la informació esborrada.

Hem baixat per aquest corriol pedregós que després hem hagut de pujar i ens hem trobat que aquest tros formava part de l’antic camí ral, un camí que devia ser de ferradura donada la estretor.

Cartell indicatiu de que anem per l’antic camí ral. AGC, 2020

Veient que estaven a Pont de Vilomara, just on començaríem el camí si haguessin escollit aquesta opció no ens ha quedat altra possibilitat que tornar enrere.

Pilò a Pont de Vilomara que senyala l’inici del camí de pedres per on ens hem d’enfilar. AGC, 2022.

Ara calia pujar

I continuar el camí ample fixant-nos bé en tot el que ens envolta.

Tornem a observar les terrasses de les muntanyes, els conreus, el poble…

Venint des d’aquí és més fàcil veure el camí d’accés al pont, el que no esperàvem és que estigués tant amunt.

Desviació que hauríem d’haver agafat per trobar el pont.

Tornant ja cap al cotxe ens trobem amb aquest bonic paisatge.

Muntanya de sal de Sallent. AGC, 2022

Per acabar direm que el pont foradat o de les Arnaules no és un bé protegit oficialment i que en fer l’autopista va anar de poc que no se’l carreguessin.

El pont de les Arnaules, un bé a protegir. AGC, 2022

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 12-05-2022

Als i a les que estimen la natura i protegeixen l’entorn

Avui destaquem : La Font de can Morral del riu d’Abrera

La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu,

des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera.

La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra “calaix de sastre”, escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa “d’en Murral”.

Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners,

la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina.

L’aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d’on desguassa per una canonada per sota del camí d’accés.

La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la surgència en forma d’arc de mig punt,

que es perllonga cap als costats en forma d’una doble filera de bancs.

La paret inscrita dins de l’arc està enrajolada.

La surgència és permanent, conduint-se l’aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.

Es un lloc agradable per estar una estona i per fer un àpat.

Llàstima que està brut de deixalles que per part d’algunes persones tiren al terra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL – Natàlia Salazar

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Eucaliptus i la Pineda del parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona

En el Parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona, podem veure nombrós arbres, però un en especial se’n destaca, és un vell i centenari Eucaliptus, situat en un costat d’un dels camins pel parc.

Eucaliptus

Altres arbres destacats,  podríem dir que seria la Pineda d’alts exemplars i també molt antics, en una explanada lateral de can Solei.

Es d’agrair haver conservat uns arbres que han tingut el seu lloc en les finques, ara unides con a Parc municipal en Badalona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de glaç de Palol de Farga de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Per anar al Pou de glaç de Palol  cal sortir del veïnat de Palol de Farga i seguir el camí que va fins a tocar la torrentera de la Farga, a prop està el pou situat dins del bosc.

Història :

  • Els pous de glaç foren emprats per emmagatzemar el gel durant tot l’any.
  • Els blocs de gel eren serrats de les geleres, generalment situades prop d’un riu o d’una bassa, i des d’aquí transportats fins a un pou de glaç proper. Per mitjà d’una corda o politja eren baixats fins al fons del dipòsit, on eren acuradament col•locats. Entre les capes de blocs es posaven bolls de blat, branques, o bé terra per evitar-ne la fusió. Un cop era omplert el dipòsit, es segellava hermèticament per tal de mantenir una temperatura baixa en el seu interior.
  • A la comarca la majoria de pous de glaç els podem datar dels segle XVII-XIX.
  • En conservem diferents exemples a Serinyà, Crespià, Vilamarí, Cornellà del Terri i Palol de Revardit.

Pou de glaç amb dipòsit de planta circular excavat en el subsòl. El seu perímetre exterior és de 30 m. Probablement tenia la coberta semiesfèrica, ara desapareguda.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

En el mur perimetral circular no s’aprecia cap mena d’obertura d’accés. La maçoneria de la part interna és amb pedruscall irregular lligat amb morter.

La seva fondària actual és notable, de prop de 6-7 m. Un farcit de terra i pedra cobreix el fons i no és possible determinar-ne la fondària exacta.

Una frondosa vegetació cobreix bona part de l’estructura.

El Pou de glaç de Palol Farga és una obra de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou – Font de Viver de Viver i Serrateix

Aquest Pou – Font de Viver, està situat al costat esquer de l’església de Viver, tot mirant a la porta principal.

Tota la seva estructura es de nova instal·lació.

L’aigua surt gracies a fer moure una calanca de bombeig, que cau a una gran pica de pedra de granit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Sr. Güell de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font del Sr. Güell està situada dins de La Pobla de Lillet, a prop del riu Llobregat, i al costat del pont Vell, entre aquest i el pont de la Petita, en una zona enjardinada.

Dedicada al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N’Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet.

A sota hi ha una placa on hi diu:

“A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ MCMXXVI”

I també una segona amb:

 “Asland rememora amb gratitud , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981”.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Bassa de La Portella d’Avinyó (Bages)

La Bassa de La Portella està a uns 100 metres al nord-est  de la gran masia en Avinyó.

L’aigua que omple la Bassa prové del Torrent de La Portella.

Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample.

Proporciona l’aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta.

Aus i petits animals salvatges tenen un bon lloc per tenir aigua per beure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé

Poema : El del amor y unos huertos 

Árbol del amor, parque de Bellvitge, abril, 2022, AG

De nuevo florece el árbol del amor 

vistiendo de belleza mi interior. 

Demasiada belleza, pienso, 

más propia de la juventud, 

cuando invade el deseo. 

A mis espaldas llevo 

los años muertos, 

ellos me abrieron 

nuevas formas de amar. 

Y recuerdo los huertos. 

Tan necesarios, ellos, 

ciertamente, son bellos 

huertos degradados de mi entorno 

no dejéis de existir, 

enterrad el cemento. 

Viladecans, huertos y campos que subsisten al Baix Llobregat, abril, 2022, AGC. 

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel 

A la gente que valora, cuida y procura vida. 

Avui destaquem : La Font de can Pla de Cellera de Ter

Per visitar La Font de can Pla us cal sortir de Cellera de Ter pel carrer de la Font de can Pla.

A poca distancia i en la confluència de camins, prenem a l’esquerra un camí en mig d’un petit bosc fins la font, us caldrà passar un petit torrent per sobre d’un pont de fusta.

La font, està en molt bon estat, situada al centre d’una paret feta de rocs de riera i a nivell molt baix del terra.

L’aigua surt d’una tub gruixut i cau a una pica. En cada costat disposa d’un banc de pedra adossat a l’estructura,

en un pla al costat hi ha una vella roda de molí situada a sobre d’un gruixut tronc d’un arbre que fa de taula.

Un lloc molt tranquil per estar una estona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Eucaliptus de Serrateix en Viver i Serrateix

Des de la mateixa plaça de l’entrada del Monestir de Serrateix, podem veure un espectacular Eucaliptus,

entre camps verds, molt a prop d’un camí i en l’entrada a una finca.

Aquest Eucaliptus destaca tot ell, des del seu tronc fins les seves branques, és alt i fort.

Amb destacades fulles per abundants i grosses.

Text i Fotografies: Ramon Solé