El Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte de Can Salvi a Gallecs de Mollet del Vallès

adscn7921_01Per arribar des de Mollet del Vallès al Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte de Can Salvi a Gallecs, ens caldrà sortir del carrer Gallecs i un cop que haurem passat per sota de l’autopista AP-7, seguirem per el camí de Gallecs que esta asfaltat fins la primera masia que trobarem a mà dreta, que es can Jornet.dscn7906_01A mà esquerra mateix,  hi ha un camí de terra que a pocs metres hi ha la Bassa de can Jornet, que ja us vaig parlar ahir ; seguirem el camí i tot passant per una passera de fusta, arribarem al Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte de Can Salvi.dscn7898_01dscn7901_01dscn7896_01Veiem un Pou cobert, deuria ser molt important amb aigua, perquè donava a la Bassa – safareig,dscn7903_01 a un petit aqüeducte de tres arcades que portaria l’aigua a can Salvi i als camps conreats, que els tenim al tocar.dscn7893_01També, en la part de darrera del pou, disposa d’un sortida per agafar-hi aigua.dscn7908_01Si ens fitxem, en l’altra extrem hi ha una antiga tubària, que portaria en direcció contraria l’aigua, probablement pels conreus del altre sector.dscn7904_01Aquest antic conjunt de Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte , dscn7900_01dscn7907_01es molt bonic i ara fa mes de 6 anys que es va portar a terme la seva restauració per part d’un grup de voluntaris.dscn7902_01Llàstima que actualment no disposi d’aigua en el seu conjunt, es reviuria un passat …en el present. !dscn7897_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa de Can Jornet a Gallecs de Mollet del Vallès

dscn7911_01Per arribar des de Mollet a la bassa de Can Jornet a Gallecs, ens caldrà sortir del carrer Gallecs i un cop que haurem passat per sota de l’autopista AP-7, seguirem per el camí de Gallecs que esta asfaltat,  fins la primera masia que trobarem a mà dreta, que es can Jornet.dscn7917_01A mà esquerra mateix,  hi ha un camí de terra que a pocs metres i clarament visible hi ha la bassa de can Jornet.dscn7919_01Es important l’existència d’aquest punt d’aigua, donat que molts animalons fan el seu habitat en aquesta bassa.dscn7910_01Per exemple, les granotes com la reineta i la verda estan presents, així, com diversos amfibis i altres insectes.dscn7909_01La bassa de Can Jornet, esta ballada en tot el seu perímetre per seguretat. Disposa d’un accés per entrar al seu interior.dscn7914_01 A dins de l’aigua hi ha uns planters flotants per les granotes i per altres insectes voladors.dscn7913b_01Us passo un article de l’any 2009, on és fa referencia a l’arranjament de les basses a Gallecs :

http://www.contrapunt.cat/noticia/2260/el-drag-arranjara-les-basses-de-gallecs-per-afavorir-els-amfibis

dscn7916_01La recuperació de varies basses existents en Gallecs, es va portar a terme durant els anys 2009 i 2010, amb la mateixa finalitat com la de can Jornet.dscn7912_01Demà, us presentaré, el Pou, La Bassa – Safareig i l’Aqüeducte  de Can Salvi a Gallecs, que esta molt a prop de la bassa de can Jornet.dscn7913_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Sant Jeroni de Badalona

Per pal·liar la mancança d’aigua a Barcelona, entre els anys 1860 al 1869, es va construir una conducció d’aigua des de Dosrius que recorria subterràniament mes de 50 kilòmetres, passant pels municipis de Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Teià, Alella, Tiana, Badalona y Santa Coloma de Gramenet, fins arribar a la ciutat de Barcelona, on és distribuïa per diferents barris de la ciutat.dscn7798_01El projecte va ser  iniciat per “la Sociedad Palau, García i Compañia” i finalment adquirit per “Aigües de Barcelona” en 1871.dscn7802_01Quan hi havia un torrent o riera, per solucionar el desnivell, es van construir diversos Aqüeductes, un d’ells es l’Aqüeducte de Sant Jeroni de Badalona.dscn7800_01Aquest, esta situat  sota el turó de Montigalà, entre el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la masia de ca l’Alemany, aquesta avui en dia totalment en runes.dscn7803_01L’Aqüeducte es sostén per  7 arcades, es troba mig amagat per la vegetació de la Riera de Sant Jeroni al mig i al seu d’amunt, hi ha una portella d’accés.dscn7810_01Podem arribar, des de la pista que va de Santa Coloma de Gramenet a al Monestir, agafant un trencall a la dreta per on una cadena barra el pas.  Aquest camí fa una lleugera baixada, veurem fàcilment l’Aqüeducte situat a la dreta nostra, varis caminois ens podent portar fins aquest.dscn7809_01Us recomano no passar d’un extrem a l’altre, per seguretat, en la seva part mitja, hi ha un desnivell notable.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Cova del Manel a Sant Llorenç de Munt

img-20161010-wa0017_01Per anar a la Cava del Manel, podreu arribar ven a prop amb vehicle, caldrà agafar la carretera BV-1221, de Terrassa a Talamanca, i dins del municipi de Matadepera i passat el kilòmetre 7, hi ha l’entrada a la dreta de la pista de can Robert i can Pobla. Podeu deixar aquí el vostre vehicle o en l’aparcament de la masia de can Robert.img-20161008-wa0016_01Cal seguir a peu fins a can Pobla, front de la casa surt un sender que va direcció a la Mola,img-20161010-wa0001_01 tindreu que pujar per “la canal de can Pobla”; aneu amb compta de no perdre l’equilibri, en uns deu minuts arribareu a la Cova del Manel.img-20161010-wa0014_01També des de La Molà on està situat el Monestir de Sant Llorenç del Munt,img-20161008-wa0001_01 podeu fer la baixada, en aquest cas caldrà millor portar alguna corda per anar mes segurs.img-20161008-wa0010_01La cova del Manel, és també coneguda com la cova Nova o cova Roja.img-20161008-wa0015_01 Donat que te un accés fàcil i un recorregut no massa complicat per això, és molt freqüentada per excursionistes i aficionats a l’espeologia on es podent posar en pràctica els seus coneixements.img-20161008-wa0012_01Axó si, cal portar força llum i amb roba apropiada, donat que te un recorregut d’uns 800 metres.img-20161010-wa0015_01 Al principi amb molta terra i després hi ha llocs de fang08_01 i també, podeu trobar aigua, amb un desnivell  de 64 metros.img-20161008-wa0013_01Us faig arribar, Informació general sobre la Cova del Manel, podeu consultar a :

http://pepelufaespele.blogspot.com.es/2008/02/la-cova-del-manel.html

07_01Es una cova que val la pena veure-la be, donat que te llocs que la roca ens dona formes molt interessants.06_01A prop, hi trobareu l’avenc de La Pobla, no us recomano que entreu.img-20161010-wa0005_01En cas de que vulgueu fer un dinar casolà, podeu pujar a la Mola on hi ha el restaurant.img-20161010-wa0004_01

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé Salvador

Avui destaquem : La Font del Senyor de Gelida

vista-ft-senyor-1Per anar a La Font del Senyor, ens caldrà sortir del Centre de Gelida, per la carretera C- 243b i dirigir-nos pel camí del Castell, que s’enfila muntanya amunt; des de l’entrada superior del Castell, seguirem el camí ample que va paulatinament agafant un nivell elevat i amb bones vistes de la Comarca i al fons podem veure la Muntanya de Montserrat.ft-del-senyorArribarem a un encreuament on hi ha una antiga portalada sense cadena , que antigament  barrava el pas. L’altra camí sinuós, mes a l’esquerra va a la Urbanització Safari. ft-del-senyor-entrada-3Entrarem pel camí de la dreta, seguirem i en por temps, hi ha un altra camí a la dreta que baixa a uns antics horts, a l’esquerra trobarem la Font del Senyor , uns metres mes amunt la mina, tancada amb una porta metàl·lica amb una bassa al costat.ft-del-senyor-entrada-2Aquesta font forma part del Patrimoni del Castell, la seva aigua baixava, per una canonada de ceràmica, fins la cisterna que hi ha sota la plaça de Padró del Castell de Gelida, fent que, en el segle XIV, el castell tingués aigua corrent era gens habitual si considerem l’altura a que es troba i gracies  al desnivell arribava sense problema.interior-ft-senyor-1La Font del Senyor , a l’estar ubicada dins la propietat de Ca n’Oller de la Muntanya, va estar molt anys amb l’accés barrat a la gent. interior-ft-senyor-4Actualment, la gran portalada de la finca esta mes a munt i esta ballada en tot el seu perímetre.

 

Text Fotografies : Ramon Solé

Portada d’aigua potable a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Eulalia de Riuprimer i … el Pacte dels Vigatans

img-20161114-wa0002_01Hi ha llocs que d’aigua potable no hi arriba, donat que es troben lluny del Poble o Població i dispers per la muntanya. Normalment, al construir-se una masia, ermita o santuari, és feia en un lloc que és disposava d’aigua, sigui d’una font ,mina o pou. Els recursos moltes vegades per la sequera o contaminació de les aigües subterrànies o aqüífers, fan que no hi hagi aigua potable pel consum humà.img-20161114-wa0001_01A l’ermita de Sant Sebastià del poble de Santa Eulalia de Riuprimer, es un dels casos,  el dia 23 d’Abril de 1995, es va portar fins a l’ermita per medi d’una conducció aigua potable i es va fer una senzilla Font, per commemorar aquest important fet.img-20161114-wa0000_01No sols ara te aquest al·licient, fa pocs anys, és van col·locar unes figures que recreen el Pacte dels Vigatans, per recordar el lloc on es va signar el ” Pacte dels vigatans en la guerra de successió en l’any 1704 “.img-20161113-wa0008_01Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_dels_Vigatansimg-20161113-wa0007b_01i també, sapigueu que cada any es commemora  el Pacte dels vigatans, us passo la programació d’actes realitzats el maig d’any 2016 :

https://www.omnium.cat/activitats/commemoracio-del-pacte-dels-vigatans-lermita-de-sant-sebastia

 

Text, recull de dades  : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

La Torre del carrer de la Puríssima de Barcelona, no és Torre d’Aigua !

dscn7600_01Al començament d’aquest carrer de la Clota, hi ha una casa amb una torre coronada amb una barana, a tocar actualment al carrer de Lisboa.dscn7601_01Sembla que sigui una Torre d’aigua, però el cert és que una antiga picabaralla entre veïns va fer que el propietari de la casa (1922) fes aquesta torre per poder veure el mar, cosa que llavors era possible perquè no hi havia ” la massa edificada” del davant com en l’actuaitat.dscn7602_01Per tant, NO és una Torre d’aigua.dscn7603_01Us he volgut ensenyar aquesta preciosa i senzilla Torre, donat que en alguns articles per Internet surt com a Torre d’aigua, d’aquesta manera queda clar que no ho és.

dscn7604_01

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El prodigi de l’agua convertit en vi, al Pont de Vilomara i Rocafort

En el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i la seva àrea geogràfica més propera (termes de Mura i Talamanca) es donà al segle passat un fenomen únic dins l’àmbit de la viticultura i l’arquitectura rural catalanes: la construcció de tines i premses al bell mig de les vinyes. En total podien emmagatzemat uns 9.000 hl. de vi a plena capacitat.
Avui dia, oblidades i engolides pel bosc o pels incendis, resten encara dempeus i testimoniatge mut d’un activitat que donà riquesa i esplendor a aquestes  eixutes terres.dscn0002_01
D’un d’aquests grups de tines, les de la Lluca, situades a la vall de la riera de Santa Creu, passada la Casa nova, se n’explica aquesta feta o llegenda :

En un època que el preu del vi va patir un fort descens a causa de l’excessiva oferta, el rabassaire que guardava el vi en aquestes tines havia estat esperant que el preu que li pagaven pel vi compensés les despeses de producció que havia tingut, o si més no, les que tindria per transportar-lo fins a Manresa. Com que el preu del vi no va fer més que baixar, i aviat s’havia de donar cabuda a la nova verema, no li quedà més remei que desrapar les boixes de les tines i deixar escolar tot el seu roig contingut vessant avall fins a la riera, i d’aquesta al Llobregat.vista-9_01La notícia va córrer pel poble del Pont de Vilomara com la pólvora. S’havia produït un prodigi sobrenatural! L’aigua de la riera s’havia convertit en vi! Tots els vilomarencs deixaren les seves ocupacions per tal d’acostar-se a la riera i comprovar amb els seus propis ulls un esdeveniment tan inversemblant. Els més incrèduls no en van tenir prou de veure-ho, sinó que en van haver de beure per tal de creure-s’ho. D’altres es banyaven en els tolls d’aigua – perdó, de vi- ja que havia de tenir propietats curatives miraculoses!dscn5616_01En fi, per uns moments, la gent del Pont de Vilomara van trencar la monotonia quotidiana i van ser testimonis d’un prodigi que no es produïa d’ençà de les bodes de Canà!

Recopilació de la Llegenda popular i Fotografies . Ramon Solé

La recuperació de la fauna i la flora a la riba del riu Tenes, al pas per Lliçà d’Amunt

ascn7010_01Ja vaig comentar la recuperació i protecció de la fauna i flora a la riba del riu Tenes al pas per Santa Eulalia de Ronçana.dscn6071_01 Avui, seguin el traçat del riu Tenes, parlarem com s’ha millorat aquesta riu al pas per Lliça d’amunt.dscn6147_01Tal com van fer els altres municipis , com Riells i Bigas, l’Ametlla del Vallès, Lliçà de Vall… dscn6150_01també, va ser tot un repte en regenerar el riu tant en la fauna com la flora, és van prendrà mesures consensuades amb la Generalitat de Catalunya per que aquest riu tornes a tindre vida pròpia,cam01087_01un riu viu tant dels animals que hi ha en el seu entorn com la vegetació pròpia de ribera, que tornes a ser la mes present i a fincada de nou a les lleres d’aquest riu.dscn6213_01D’entrada els Refugis de Fauna i de Pesca que ja eren existents des de fa anys, és van voler que fossin totalment efectius amb mes controls.dscn5342_01Va fer-se realitat , la Restauració ambiental de l’antic Meandre al barri de Migdia, tant en l’aspecte de terres i de nova flora de ribera.dscn6182_01Amb la millora de la qualitat de l’aigua del riu Tenes, de nou  és va poder veure una diversitat de peixos, com barb de muntanya i carpes.dscn7008_01Altres pobladors observats com aus, son martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll collverd, entre altres mes comuns.dscn7012_01La vegetació generada a prop del riu, podem destacar, gatells, sargues, salze blanc, pollancres, el plàtan, canyes…entre molts mes.dscn7011_01Per conservar aquest patrimoni de tots i totes, sols cal seguir unes normes bàsiques ,dscn6187_01

  • El respectar la naturalesa amb tot el seu ampli conjunt !

dscn7004_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de Bàscara

resclosa-bascaraLa Resclosa de Bàscara esta front al poble de Bàscara, on hi ha el barri antic, destaca la plaça de l’Església, la Rectoria, la Muralla i el Castell.vista-2A la seva vora, hi ha un Parc i un passeig fluvial que predominen les  pollancres, els salzes i els plàtans.canal-1Disposa d’un espai de gairebé d’un quilòmetre, destinat a exhibicions hípiques i formació amb una escola eqüestre i un museu.vista-11En el recorregut del curs del riu Fluvià trobarem varies rescloses mes o menys antigues, aquesta de Bàscara, podríem dir que te el mur mes llarg i amb pendent suau, que no pas d’altres.aparell-regulador-2El seu conjunt de portes, desguàs, canal i maniveles s’entra mesclen entre l’antic i material mes nou.comporta-2A l’estiu és molt agradable poder passejar o passar una estona contemplant el riu, on la Resclosa fa que retingui molta aigua.entrada-cabalSi ens fitxem, veurem moltes aus en aquesta Resclosa, que viuen per les rodalies i venen a menjar al riu.vista-7Des de fa pocs anys, hi ha un element important que passa per de munt de l’aigua retinguda per la Resclosa, el pont o viaducte del tren de l’AVE.vista-8Cal dir com a curiositat, que propers a la Resclosa, cada any és porta a terme, El Pessebre vivent, on és pot veure diverses escenes de la representació del naixement del nen Jesús.vista-sota-resclosa-2

Text i Fotografies : Ramon Solé