Llibre – guia recomanat : AMFIBIS I RÈPTILS DE CATALUNYA I ILLES BALEARS

Ficha técnica

Autores : Toni Llobet François i Mar Maluquer  

Nº de páginas: 16

Editorial: COSSETANIA

Idioma: CATALÁN

Encuadernación: Tapa blanda

ISBN: 9788490346792

Año de edición: 2019

Plaza de edición:  ES

Fecha de lanzamiento: 01/03/2019

Alto: 20 cm

Ancho: 12.5 cm

Informació del Llibre :

Còmoda guia en format de paper plastificat desplegable, on es recullen totes les espècies d’amfibis i rèptils que viuen a Catalunya i illes Balears.

A cada làmina hi apareixen il·lustrades unes poques espècies a escala, incloent-hi, si s’escau, diferències entre sexes, juvenils, capgrossos, postes i detalls que ajuden al reconeixement al camp.

Els petits textos descriptius, i les icones amb informació diversa, faciliten la localització i identificació.

S’hi afegeix el nom científic i el nom popular en castellà i anglès.

Recull del llibre : Ramon Solé

Arbres amb ajuda – Part 2ª #

El arbres sigui situats en els carrers, parcs, finques privades o en el bosc,

desprès de mes o menys anys poden presentar una curvatura que els poden desarrelar-los i caure al terra i així portar a la seva mort.

Era i és tècnica usual per evitar un perill en tallar l’arbre.

Si no causa un perill per la gent que camina o circula amb vehicle es buscant altres mesures, una d’elles es apuntalar-los.

En algun cas, els parc i jardins d’alguns municipis, han posat unes petites bigues per fer un aguant i així evitar que es caigui al terra.

La biga, pot ser de ferro o altre tipus de metall, que pugui ser resistent al pes del arbre i també, proporcionalment al tronc i volum.

També deu resistir a les inclemències meteorològiques i al pas del temps.

En el cas de la imatge d’una figuera, inclòs s’ha lligat la branca donat que presentava una obertura que en el temps pot ser que fongs o paràsits acabin perjudicant a tot l’arbre.

Aquí podem veure que algú amb bona intenció s’ha limitat a posar-hi un tronc, cosa que no farà que en el pas d’uns anys es trenqui la subsecció a l’arbre…

Text  i fotografies pel Bloc: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell de Gironella

La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell esta situada en un costat de la Plaça, entre dos vells plataners.

Es de senzilla construcció, al centre del mur o paret hi ha l’aixeta de polsador. L’aigua cau a una pica semi-circular.

En cada costat disposa d’uns seients, que a l’estiu i gracies a l’ombra dels arbres fan de bon estar.

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de la Font de l’ermita de Gironella

La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)

Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.

Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.

Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.

En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.

Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Ermita de Gironella

La Font de l’ermita esta situada en la zona de l’Ermita, al sud-oest del casc antic, al vessant oest del turonet on hi ha una agrupament de cases.

Concretament, La font de l’Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l’Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l’Andal venint de les Eres.

Historia:

• No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font.
• Sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l’Ermita.

Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d’un senzill frontal, fet a partir d’un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l’aigua, un simple tub metàl·lic; l’aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter.

Al costat de la font, hi ha l’estructura d’un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d’aquests en tres dels seus costats s’alça un tram de paret d’obra revestida en morter;

per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba.

Una tanca metàl·lica junt amb les parets d’obra delimiten el safareig.

A la base nord del safareig hi ha un brollador d’aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d’un frontal fet a manera de mur de pedra.

Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra.

L’aigua sobrant per medi d’un canaló va a una bassa molt curiosa, que demà us faré el detall.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : Roure de cal Ramons de Gironella

El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.

El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.

Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé

Fem Safareig : El Safareig de les dones de Salt, i Les Deveses de Salt

El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.

Dades històriques:

• El safareig va ser posat en funcionament per un particular l’any 1889.
• Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps.
• L’aiguat del 1940 el va destruir.
• El 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment.
• Després d’uns anys d’abandó, va ser restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament.

Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.

Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.

Podeu per a més informació accedir a :

https://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/2015/05/04/safareig-de-les-dones/

Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.

El Parc de les Deveses de Salt

És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.

S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.

Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

El rec d’en Teixidor, el rec de ca n’Hort, el safareig i la Font dins de Banyoles

La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.

Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.

Mas Teixidor

Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.

Can Horts

Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.

El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,

permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.

Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.

En un tram, podrem conèixer una antiga Font.

També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,

on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..

Per últim, cal destacar la Creu de Terme:

Us passo una curiositat:

El Consorci de l’Estany planta diversos exemplars d’espiga d’aigua, una espècie protegida, al rec de Can Teixidor

En resum, podeu fer una visita per diferents punt de la Vila de Banyoles, amb recs, fonts i safareigs que us encantarà.

Recull de dades: Banyoles Cultura, Territori Rural i Ajuntament de Banyoles

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Resclosa i Canal de la colònia de Viladomiu Vell de Gironella

La Resclosa i l’inici del Canal es situen uns 500 metres al nord de Viladomiu Vell, per accedir a la zona de la resclosa cal creuar el canal per la passera i seguir per el camí.

Historia:

• El maig del 1868 l’empresa “Viladomiu e Hijos”, propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l’aprofitament d’aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc; a partir d’un projecte del mestre d’obres Joan Camps Prats.
• La concessió per part del govern civil arribà el juliol del mateix any, permeten construir una presa de 6m.
• A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l’alçada, concedint-se permís a finals d’any, actuació que va suposar comptar amb una presa de 6,45 m d’alçada.

La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Viladomiu Vell es situa uns 500 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,

es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem de ponent més allargat conduint les aigües vers l’inici del canal.

La resclosa està feta de grans blocs de pedra, amb la cara sud del mur força vertical.

KODAK Digital Still Camera

A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura de control de la comporta de pas de l’aigua.

Al llarg del recorregut del canal hi ha diverses comportes de desguàs.

Així com nombrós horts dels residents de la Colònia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Paratge de la Font de Tatxot de Castellbell i el Vilar

La Font de Tatxot  esta en el Torrent del Carner de Castellbell i el Vilar. S’hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d’arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l’Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s’obre a un pla que sembla haver estat llaurat l’hivern passat i s’ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s’escola cap el torrent, fins que es localitza la font.

Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l’Agustí. Dins d’aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l’aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit.

Mur d’un petit embassament

Al davant mateix, a l’altre marge de la fondalada, s’observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d’un mur de pedra seca. No s’observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra.

L’indret és molt ombrívol i la vegetació l’està engolint.

Cup o tina de can Tinet

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero