Llibre recomanat : La vida secreta dels Arbres. El descobriment d’un mon ocult. Que pensen? Que Transmeten?

Ficha técnica :

Autor : PETER WOHLLEBEN

Nº de páginas: 174

Editorial: COSSETANIA

Idioma: CATALÁN

ISBN: 9788490348901

Año de edición: 2020

Plaza de edición: ESPAÑA

Traductor: LÍDIA ÁLVAREZ GRIFOLL

Preu : 12 euros (Aprox.)

Resum :

El bosc, sinònim de quietud i de natura intacta, és un indret paradisíac per a molta gent. Peter Wohlleben, un enginyer forestal de renom, ens permet fer una ullada a la vida oculta dels arbres i ens descobreix fets extraordinaris: els arbres es comuniquen, cuiden amb amor els seus fills i es preocupen dels veïns vells i malalts.

També tenen memòria, emocions, records i són sensibles, s’intercanvien missatges, senten dolor i, fins i tot, es cremen al sol i els surten arrugues. Alguns arbres, com els roures, es comuniquen mitjançant substàncies químiques odoríferes: quan un arbre rep un atac d’insectes, envia senyals aromàtics i els companys del voltant que els reben es carreguen ràpidament de substàncies amargues que els foragiten.

Wohlleben aporta llum a l’espessor dels boscos i ens ofereix una mirada sorprenent a un univers ple de misteris. Ens narra històries fascinants sobre les habilitats inaudites dels arbres a partir dels descobriments científics més recents i de la seva pròpia experiència com a forestal.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Petit reducte natural d’aigües de Can Remisa de Manlleu

Avui voldria fer menció d’un espai petit, que gràcies a les filtracions de la canal de can Remisa de Manlleu, s’ha format al seu costat i que ahir us vaig fer menció.

Per situar-ho, cal seguir el camí paral·lel al riu Ter que sortint de Manlleu direcció a Torelló, tot remuntant el riu i al creuar la canal per un pont,

a pocs metres abans d’arribar a la casa de les comportes d’entrada de la resclosa a la canal de can Remisa,

veureu a la vostra dreta aquest reducte d’aigües que us cridarà l’atenció.

Pot ser que molts diguin que no te cap interès, però hem observat la presencia de molts insectes, com libèl·lules, aranyes , moltes papallones a la primavera, alguna serp d’aigua i aus que fan vida per aquesta zona.

Pel seu perímetre i rodalies hi ha molta vegetació amb flors, que afavoreixen que hi estiguin presents abelles, i altres insectes mes petits.

Com podem veure la pròpia naturalesa s’ha fet seu aquest petit reducte natural d’aigües tranquil i estancat,

per que algunes criatures puguin tindre un habitat tot l’any…Si passeu tingueu cura de no llençar objectes i així evitar d’embrutar-ho i contaminar-ho, que algú ja ho ha fet.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Las Fuentes del Marqués de Caravaca

A los pies de las sierras del Gavilán y el Buitre se encuentra el paraje natural de Las Fuentes del Marqués que posee una extensión de 17,4 Hectáreas.

Este paraje está situado a 2 kilómetros del casco urbano  de Caravaca en dirección oeste; se puede acceder a él bien en coche, tomando por la avenida de los Andenes y luego por el Camino de Mayrena o bien andando por el Camino del Huerto.

Es el agua y su distribución mediante acequias lo que ha dado lugar a este frondoso y agradable paraje.

Existen cuatro manantiales, dos de ellos acondicionados en forma de “Sartenes”, cuya procedencia son los acuíferos existentes en los macizos calcáreos de las sierras circundantes,

Este conjunto de manantiales es considerado el más importante de la Región de Murcia tanto por su caudal como por la calidad de las aguas,

con un caudal medio de 320 I/sg.

Las primeras citas sobre el lugar se deben al geógrafo árabe AI- Himyari (s. XIII y XIV).

Tiempo atrás esta finca era propiedad privada. Su nombre viene marcado por sus antiguos dueños: los Marqueses de San Mamés.

El agua que mana de las fuentes abastecía a la ciudad de Caravaca y servía como fuerza motriz de los molinos que allí había.

Us passo la llegenda de les Fonts del Marques :

http://www.turismocaravaca.com/blog/la-leyenda-de-las-fuentes-del-marques-y-sus-frias-aguas/

Las Fuentes del Marqués, es un paraje con encanto, en el que en cualquier época del año la naturaleza se muestra en todo su esplendor, siendo quizá la primavera  la más especial por la explosión de luz y color y en otoño con las hojas de los árboles previos a su caída.

Este Parque, cuenta con un centro de interpretación de la naturaleza situado dentro de la Torre de los Templarios.

Entre las especies vegetales tenemos que destacar el pino canario, pino carrasco, fresno, álamo, encina, entre otras.

La fauna está representada por ardillas y aves como la abubilla, el mochuelo, el ruiseñor , entre otras especies.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Canal d’aigua, les Bassetes, la Bassa i el Llac de Vallparadís de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall de dos torrents, el de Vallparadís i el de Monner, amb una extensió de 395.500 m2.

Des de març de 2011 el parc es va completar totalment, ara disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final. És un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.

Te dos característiques principals, la gran varietat d’arbres arrelats en tot el Parc i l’aigua. Gràcies a les deus i fonts naturalss’ha pogut dissenyar una canal, unes bassetes, la Bassa i no podem deixar de cantó el “Llac” o piscina municipal que funciona a l’estiu.

De fonts i deus d’aigua natural, abans de la creació del Parc, n’hi havia moltes en aquests torrents, les persones grans recorden que estava plens d’horts i s’anava a buscar l’aigua a les fonts.

Les fonts que queden actualment estan situades al Torrent de Monner.

Joaquim Verdaguer i Caballé, ens detalla en el seu Blog, totes les fonts que havia tingut aquestes contrades amb una explicació de cada una d’elles, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html

Ara, també cal ressaltar l’abundant aigua que hi ha en el Torrent de Vallparadis, i que dona primer a una  bassa petita, generalment amb plantes aquàtiques.

Per una canal escalonada baixa a una basseta rodona i allí l’aigua se ajunta amb la procedent del Torrent Monner.

Per tant, no sols la frescor dels arbres, també, la Canal hi ajuda a mantenir la frescor a l’estiu,

amb trams a cel obert i en altres pocs que passa soterrat.

En algun punt, fins i tot, hi ha herbes que la fan més agradable a la vista.

La canal arriba a La Bassa fent un petit salt esglaonat d’aigua , és un lloc en el que amb el pas dels anys s’ha creat com un espai d’ambient natural, allí podem veure, depenent de l’època de l’any, diverses aus, algunes se l’han fet seu i hi viuen tot l’any,

com els ànecs collverd, amb váries famílies, així com alguna polla d’aigua.

Lloc ideal de peixos i de petits animals diversos…

Per últim, cal mencionar dins de tot aquest conjunt, el “Llac” o piscina municipal que esta a continuació de la Bassa, amb aigua tractada i clorada per un bon ús dels banyistes a l’estiu,

disposa d’una gespa molt cuidada i de tots el serveis necessaris,

així com un espai gran per pic-nic, dintre del mateix recinte.

En resum aquest Parc, està molt freqüentat per gent de pas, de passeig, amb gos/sa, fent fúting, caminaires, amb bicicleta, amb el nens i nenes que disposen de varis llocs amb atraccions infantils,

és un Parc per ha totes i tots.

Aneu i gaudiu !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Quatre Cantons de Camprodon

Avui us presento dos articles

La Font dels Quatre Cantons, situada a l’actual plaça de César August Torres, en la confluència formada pel carrer Valencia, carrer Ferrer Bàrbara i a pocs metres del riu Ritort.

És una de les tres fonts més antigues de la població, les altres són la font del Monestir i la font de la Cordera, està adossada a la paret d’una nova casa, es d’estructura quadrada amb una teulada, bola a sobre com les altres dues fonts, i com una capelleta que podria haver tingut algun sant o santa.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra, la reixa que te al seu costat, tanca un túnel que facilitava antigament poder accedir al riu.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Com era ara fa 100 i 30 anys en rere, La Font de l’Aixeta de Sant Llorenç Savall

Avui us presento dos articles

La Font de l’Aixeta, està sota del Col·legi Públic Josep Gras, on es forma el Parc i al costat de la carretera BP-1241 que porta a Sant Feliu de Codines.

Era molt popular a mitjans del segle passat, la gent anava a fer un àpat o fontada, tot passejant.

Està formada per dues fonts, una en front de l’altra i pel mig passa el torrent Micó, la de l’esquerra esta el broc situat en una arcada  amb la data de 1952, l’aigua cau a una pica, tota es de pedra;

la segona font, esta dins d’una petita cavitat  amb pedretes incrustades a l’estructura, l’aigua surt per un canaló de ferro i cau arran del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Arbres – El conjunt de Plataners Parc Vallparadís de Terrassa – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

El conjunt de Plataners Parc Vallparadís de Terrassa, és la segona part, donat que ja us vaig presentar uns magnífics exemplars,

amb un article el dia 08/02/2020, us passo l’enllaç :

https://fontsaigua.wordpress.com/tag/parc/

Em tornat al Parc de Vallparadis, per veure’n molts més, D’arbres hi ha una varietat molt destacada en aquest parc, fins hi tot se ha editat una guia molt complerta indicant-ho I accessible per internet.

Aquests estan situats en filera a l’antic torrent, gràcies a ser arbres caducifolis donen bon sol amb l’hivern i frescor, amb les seves fulles, a l’estiu.

En alguns d’ells fan niu i vida molts diversos ocells, durant tot l’any a el parc, on se senten segurs, fent niu en les branques dels Plataners.

Son alts amb un allargat brancatge que ens sembla que vulguin sobresortir del nivell del Parc.

Podem dir que pràcticament tots estan en bones i sanes condicions i ben cuidats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

  • En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
  • Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
  • Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font del Tintorer de Terrassa

Avui us passo dos articles

La Font del Tintorer es una de les poques fonts que queden al torrent de Vallparadís dins del Parc del mateix nom a Terrassa, l’estructura la trobareu adossada a la paret i a la vessant esquerra.

Forma part del Parc i enjardinada per les rodalies, però antigament l’aigua afavoria als diferents i nombrosos horts que hi havia en aquest torrent Monner, era una típica font natural, en mig de Terrassa.

Molta gent a l’estar tant propera al centre de la ciutat, anava a buscar-hi aigua amb garrafes i botelles, fent un tom i seient-se a l’ombra dels arbres.

Us passo un enllaç de Mon-Terrassa, on trobareu una fotografia de fa molts anys en rere de la zona d’horts de la Font del Tintorer de Vallparadis :

https://elmon.cat/monterrassa/imatges-antigues/horts-parc-terrassa

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé