Avui destaquem : La Font del Refugi de Castellar del Vallès

Des de Castellar del Vallès us cal que aneu per la carretera C-1415a, que porta a Terrassa, abans de creuar el riu Ripoll pel pont,

cal agafar a l’esquerra el camí de can Barba, que passa per l’antiga industria de Vda. Tolrà, aneu fins a baix de la pista asfaltada, on a l’esquerra esta la Font.

La Font de Refugi, esta dins d’una construcció d’obra del mateix mur que aguanta i reforça la paret de la muntanya.

Es molt senzilla, un tub enclastat a la paret, amb aigua constant que cau en una pica rectangular.

Es una Font que resisteix la sequera molt be, com el present any, no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de Santiga de Santa Perpetua de la Moguda

Aquest  Lledoner esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda,

Concretament a un costat del safareig i la Font.

Disposa d’una alçada considerable gracies a unes branques allargades,

i així com, un tronc gruixut , ven arrelat al terra.

Dona una bona ombra al costat del safareig, que invita a estar allí una bona estona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya: Los Mallos de Riglos de Huesca

Los Mallos de Riglos son unas formaciones geológicas consistentes en unas peñas de paredes verticales, llamadas Mallos, situadas en la localidad española de Riglos, en la provincia de Huesca, unos 45 km al noroeste de Huesca capital, en las sierras del Prepirineo oscense. Alcanzan los 275 metros de altura máxima (espolón norte del Pisón) y se caracterizan por sus grandes paredes verticales o incluso desplomadas, muy apreciadas para la práctica de la escalada.

Los Mallos de Riglos son consecuencia de la elevación de los Pirineos durante la orogenia alpina y están formados principalmente de conglomerados del Mioceno, sedimentos con cantos rodados de tamaño significativo (bloques y grava), con matriz de arena y cementados por carbonatos.

Fotografia : Viquipèdia

Al crearse la cordillera pirenaica, la erosión provocó que gran cantidad de material fuera arrastrado hacia el sur por cauces que vertían sus aguas a la antigua depresión del Ebro, depositándose y sedimentándose en enormes conos de deyección. Estos depósitos aluviales fueron elevados y diaclasados por plegamientos de las capas inferiores y posteriormente erosionados, dando lugar a altas paredes subverticales. La meteorización, sobre todo la de tipo fluvial, abrió profundas barranqueras ensanchándose las fisuras y formándose las características chimeneas. Los estrechamientos y techos que aparecen en ellas son debidos a que la roca más dura ha persistido a pesar de la erosión de las aguas fluviales.

Para mas información podéis acceder a :

En noviembre de 2016, el Consejo de Aragón aprobó la declaración de Monumento Natural de los Mallos de Riglos, Agüero y Peña Rueba.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Avui destaquem : La Font del Lledoner de Castellar del Vallès

Des de Castellar del Vallès us cal que aneu per la carretera C-1415a, que porta a Terrassa, abans de creuar el riu Ripoll pel pont,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a.png

cal agafar a l’esquerra el camí de can Barba, que passa per l’antiga industria de Vda. Tolrà,

veureu a la paret esquerra al costat d’un vell transformador, aquesta font, bona part de l’any no raja,

te una petita pica a mitja altura i amb molsa mig seca que li donaria una bonica bellesa quan esta humida gràcies a l’aigua. No es apte per veure.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Recs i rentadors de Banyoles

Els recs de Banyoles son petits canals artificials que condueixen l’aigua de l’estany i que han tingut diversos usos al llarg de la història.

La xarxa de recs està formada per sis canals que surten de la vora de l’estany i segueixen en direcció sud fins al riu Terri.

Els canals estan construïts amb pedra i argamassa i excavats al subsòl de travertí, els seus noms actualment  son els següents:

Rec de Ca n’Hort, d’en Teixidor, de la Figuera d’en Xo, Major, dels Xucladors i Guèmol.

D’aquests, només els cinc primers entren dins la ciutat de Banyoles, on es bifurquen en diversos brancals i conformen una xarxa de trenta-tres quilòmetres de longitud total.

Us passo la seva historia :

  • Els recs van ser construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX amb un doble objectiu, assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i  alhora utilitzar els recs per regar.
  • El procés de construcció va començar amb l’aixecament d’un dic  a la vora de l’estany per aturar l’aigua, després van excavar el subsòl aprofitant els desnivells del terreny.
  • Les mateixes lloses de travertí que extreien dels subsòl van servir per fer les parets dels recs.
  • Els primers recs que es van construir van ser el de Teixidor i Ca n’Hort.
  • A mitjans del segle XIII es van afegir els rec de la Figuera d’en Xo i el Major.
  • Els més moderns son els de Xucladors i el de Guèmol.
  • El nom dels recs ha anat canviant al llarg de la història,  per exemple  els de Teixidor i el de Ca n’Hort es deien “De palaus” i “Dos recs”.
  • Els recs, i de fet totes les aigües de l’estany  van ser propietat del monestir de Sant Esteve des de la seva construcció fins al 1685 en que es signà la Concòrdia de les Aigües de l’Estany. En aquest document el monestir va cedir la propietat de les aigües i dels recs a l’Ajuntament de Banyoles.
  • En les segles posteriors a la seva construcció van tenir ús domèstic, agrícola,  artesà i industrial i  es van construir molins, tints, adoberies, i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua.

Passejant pel rec Major encara es poden veure rentadors, passeres i rastres de bagants

i cadiretes, les comportes que servien per regar.

Una construcció que crida l’atenció per la seva estructura és el límit, un antic regulador del cabal de l’aigua del Rec Major.

Es tracta d’una construcció amb cos piramidal i amb la base foradada de forma rectangular.

Les parets inferiors i superiors del forat defineixen els nivells mínim i màxim del cabal de l’aigua.

Recull de dades: Museus de Banyoles. Cros. S, Masgrau. M, Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Ajuntament de Banyoles Banyoles. 2006. D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005.

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de Can Vinyals de Sentmenat

La Font de Can Vinyals esta situada entre la riera i un espai d’esbarjo a la urbanització Can Vinyals, és d’aigua de la xarxa pública.

La font es d’aixeta de pressió, l’estructura es d’obra amb un mur de pedra en forma semi-circular amb dues gran boles de pedra en cada costat, amb una pica.

En un costat té gravat un escut amb les quatre barres catalanes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardí de la Ratafia de Santa Coloma de Farners

El Jardí de la Ratafia està situat a les escales del  carrer Lluís Món i a tocar de la plaça Farners, al centre de Santa Coloma de Farners.

Va ser creat per recordar el món de la ratafia i va ser inaugurat el 22 de juny de 2013.

Així, en aquest espai s’hi poden trobar plantades bona part de les herbes i plantes que s’utilitzen per a preparar aquesta beguda tradicional i de gran tradició al municipi.

Aquest indret també forma part de la ruta l’Univers de la Ratafia, que fa un recorregut pels espais que formen part de la història de la Festa de la Ratafia del municipi.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Sant de Ripoll

Per anar a la Font del Sant, us cal per l’antiga carretera de Ribes, on trobareu una destacada  zona enjardinada amb molta vegetació i una bassa rodona, cal anar a l’altra costat on esta situada la font.

Es tota d’obra amb un arc de mig punt on l’aigua surt constant per la boca d’un lleó de metall

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-05-05_18-27-11.jpg

i per dues aixetes de polsador.

L’aigua cau a una pica semicircular.

Sobre la font hi ha un escrit gravat  en relleu a la pedra amb el nom de la font.

En cada costat hi ha uns bancs per fer estada.

A l’explanada de la font  disposa de barbacoes, taules, diversos seients,

a sota de grans arbres que fan un espai agradable a l’estiu per la seva frescor .

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-05-05_18-27-23.jpg

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – El Plàtan de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda

Aquest Plàtan esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.

Disposa d’un tronc fort, gruixut i algo inclinat, disposa d’un bon ramatge i allargat.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4211_01.jpg

Deu de ser de primers del segle XX. I està ven conservat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Llibre recomanat : Més de 200 tolls, cascades i espais fluvials de tot el territori valencià.

Un llibre molt recomanable, d’Agustí Hernández Dolz.

Amb el títol ho diu tot : Més de 200 tolls, cascades i espais fluvials de tot el territori valencià.

Per a més informació podeu consultar a :

https://www.verkami.com/projects/29172-reimpressio-del-llibre-tolls-i-salts-daigua-valencians

Informació : Jordi Mig

Recull de dades : Ramon Solé