La Font de Santa Magdalena està situada en el carrer Major, 9-12 de Corbera de Llobregat.
Historia:
Tot i que no hi ha referència documental de la seva construcció, hom pot consignar la seva reconstrucció durant la primera meitat del segle XX.
Va ser reconstruïda recentment per l’Ajuntament.
Font construïda amb pedra molera, sota la rampa de pujada a cal Teixidor, formant un refundit d’uns 1,50 m aproximadament respecte la llinda del carrer.
Al centre de l’espai hi ha la font, amb un frontal en forma d’arc de mig punt de maó massís i rajoles de color verd, amb dues jardineres enreixades a banda i banda, i dues petites jardineres més penjant del sostre.
El fons del conjunt és de pedra vermella, amb un rètol amb l’inscripció “Font de Santa Magdalena, 22.VII.1959”, sobre fusta.
Està il·luminada per dos fanals i un fluorescent.
També hi ha una petita placa commemorativa “Concurs de flors, 1er premi carrer Major, 1965”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.
Historia:
Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.
Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.
Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.
El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.
En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.
Observacions:
Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20
La Font de la Vila està situada en el carrer Canigó, 21-23 de Corbera de Llobregat.
Historia:
Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat.
L’aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d’Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m).
La inscripció que hi figura és la següent:«Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d’Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n’hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l’estalvieu però no la mateu. Gràcies.».
La font actual seria una reconstrucció de l’any 1957 d’una més antiga.
Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l’origen de la deu; al començament del text hi ha el títol “Font de la vila” i l’antic escut de Corbera, amb el castell, l’escala i el corb.
Observacions:
Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.
Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.
Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.
Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.
Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.
La Sínia de can Tatjé està al barri de Monistrolet, en el camí de Rajadell a Manresa, entre les masies de la Cantina i ca l’Hostal en el municipi de Rajadell.
Sínia definida per un pou circular fet de pedra, amb la boca de forma oval.
A la part superior es conserva l’engranatge i tot el mecanisme complet, excepte el pal que anava lligat a l’animal.
També es conserva un tub, que arriba al fons del pou. Actualment hi ha una petita construcció cúbica adossada al pou i una bomba mecànica.
Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural – Diba
Autoria de la informació: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20