Les Flors, les Plantes i els bons consells

Al municipi de Centelles i en el camí que porta a can Cabanyes, trobareu a ma dreta una antiga finca, avui descuidada, que en cada piló del mur o balla, el seu propietari va voler plasmar el seu amor i encant a les Flors i a les Plantes amb consells,  i que avui us presento en 12 imatges :

 Es un sistema verdaderament curiós…

 

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont del Petroli de Badalona, d’anada i tornada…

El Pont del Petroli  està situat en front de la Platja del Pont del Petroli; està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim i carrer Mar Mediterrània,  del barri del Progrés de Badalona.El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d’ús ciutadà i científic, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m.Us passo la seva historia :

  • El primer pont del petroli de Badalona va ser construït l’any 1879 per la companyia Suari i Canals, amb l’objectiu de descarregar el petroli dels vaixells.
  • El Pont del Petroli va ser construït el 1965 per l’empresa CAMPSA .
  • Va ser utilitzat com a pantalà de descàrrega fins al 1990 i era de fusta.
  • En ser abandonada la seva funció industrial, es va convertir en la principal zona de submarinisme de Badalona, sense necessitat d’embarcacions ni instal·lacions. En els pilons s’havia format un ecosistema submarí amb organismes del fons marí, altres adherits a l’estructura dels pilons i peixos nedadors cercant refugi.
  • L’any 2001 es va anunciar la intenció de desmuntar el pantalà, però un col·lectiu de submarinistes, fotògrafs i altres amics del Pont del Petroli, encapçalats per Josep Valls, es van mobilitzar per defensar la conservació d’aquesta estructura representativa de la zona.
  • Josep Valls va ser escollit Badaloní de l’any el 2011 per aquesta tasca, i l’Ajuntament el va homenatjar el 2013 amb una placa a l’entrada del pantalà.
  • Al final del pont hi ha una altra placa, aquesta amb un poema que va ser escrit per en Jordi Sarsanedas després d’una visita al pont del Petroli el 4 d’abril de 2006.
  • L’any 2003 va passar a ser de propietat de l’Ajuntament de Badalona .
  • Després de diferents etapes de restauració, es va obrir al públic el 13 de junt de 2009 habilitat com a passeig que duu mar endins com a mirador inèdit de la ciutat.
  • Tres anys més tard es va integrar amb la resta del passeig marítim.
  • A la plataforma d’entrada del pont, molt propera a la fàbrica de l’Anís del Mono, es va inaugurar una escultura de Susana Ruiz dedicada a la històrica fàbrica.
  • El temporal de començaments de 2017 que va afectar el litoral badaloní, amb onades de fins a vuit metres, va destruir bona part de les bigues de fusta que suportaven el paviment, va deixar molt malmesa la barana d’acer inoxidable, i va provocar un moviment centimètric lateral i longitudinal d’algunes de les peces. No van semblar afectats els pilons ni la resta d’elements del pont.
  • La reparació va finalitzar en el mes d’octubre del mateix any, amb una inversió total de 216.280 euros, incloent millores en la il·luminació, seguretat i accessibilitat del pont.

Trobem al seu costat una de les platges mes grans de Badalona i que s’ha denominat com la Platja del Pont del Petroli.Amb una Longitud: 420 metres i amplada mitjana: 50 metres.La ubicació és entre l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola i la Plaça dels Patins de Vela.Hi ha tres elements que cal ressenyar :  El Pont del Petroli , La fàbrica modernista “Anís del Mono” i L’estàtua del Mono al costat de l’entrada al pont del Petroli.Us passo l’enllaç d’un article de les 7 curiositats sobre el Pont del Petroli :

http://www.badalondia.com/ca/curiositats-de-badalona/7-curiositats-pont-del-petroli-badalona

I també, una Web de l’Ajuntament de Badalona que descriu molt be, el Pont del Petroli :

http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dDocName=AJB014309#wlp_contingut_estatic

Si aneu, mireu de fer-ho un dia clar i solejat , podreu fer moltes fotografies d’aquest espai sobre la mar, gràcies al Pont del Petroli, que és d’anada i tornada…

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de l’Aigua a Tona

El Municipi de Tona, te la seva pròpia  Ruta de l’aigua i a traves d’aquesta Ruta fàcil de poder fer, es pot descobrir la història de Tona, que està molt vinculada a aquest element essencial com és “l’Aigua”.

Cartells de l’ Ajuntament de Tona

La ruta us portarà a diferents moments i èpoques de la vida a la població i us descobrirà gran varietat de paisatges i arquitectures.Descobrireu el patrimoni natural i cultural de Tona a través de la història de l’ús de l’aigua, des de l’època romana, passant pel termalisme del segle XIX, fins a l’actualitat.La ruta us pujarà al pla del Castell on podreu gaudir de les formidables vistes que aquest mirador natural us ofereix.Els plafons explicatius us acompanyaran al llarg de tot el camí tot completant la informació que els sentits poden captar de l’entorn.Tona des de fa mes d’un segle ha gaudit dels Balnearis fins l’actualitat, la gent veu el municipi com un referent de Salut.Cal destacar les fonts naturals que hi ha arreu del municipi.

Font Suissa

Us recomano la seva visita i conèixer la seva Historia de l’Aigua a Tona

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Tona

Fotografies actuals : Ramon Badia i Celia Peix

Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

Llibre recomanat : La Masia a la Catalunya central. Evolució, tipologies i espais

Dades generals :

Autor/es : Cortés Elía, María del Agua

ISBN13 :  9788417116040

ISBN10 : 8417116044

Tipus :  LIBRO

Pagines  : 152

Any de Edició :  2018

Idioma :   català

Enquadernació : Rústica con solapes

Editorial: :  EL FARELL EDICIONS

Preu : 18,00€

 

Resum :

La masia  és un patrimoni emblem tic a Catalunya i, en especial, a la Catalunya central, un territori amb un entorn f sic que ha marcat i condicionat el desenvolupament d’un sistema d’habitatge dispers que encara perdura.

Les masies, les cases de pagès, sen l’element m s destacable del nostre paisatge rural, amb clares diferencies entre la plana agrícola del sud i la muntanya del nord.

La casa de pagès no s nom s el centre d’un sistema econòmic, sen també l’embolcall dels seus habitants, una família i les seves relacions, un m n ple de significats que van mes enllà de la simple arquitectura.

Darrerament el llegat de les cases rurals s’ha vist afectat per diferents circumstancies que han provocat la seva progressiva modificació i desaparició , i que han transformat el seu esperit primigeni. Així , la documentació i la difusió del que ha sigut aquest patrimoni garanteix la supervivència de la seva memòria.

 

Recull : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Valldeneu a Sant Martí de Centelles

Avui us presento dos articles relacionats entre si.

Per accedir a La Font de Valldeneu, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle, per el mateix camí.Des de l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles passa el camí que en 30 minuts us portarà a l’Església de Sant Pere de Valldeneu, allí podeu deixar el vehicle.Cal seguir el camí que va paral·lel a la Riera de Valldeneu, com no figura indicada la seva Font, cal que a l’arribar a la senyal que trobareu del camí, us desvieu per la línia elèctrica, que fa una davallada fins el mateix torrent.Allí, mireu de localitzat el pas del cablejat per les vaques, i en el punt on figura la maneta per passar, accediu, i a pocs metres i al costat mateix torrent a la seva esquerra hi ha la Font de Valldeneu,es poc coneguda i està conservada, disposa d’un petit mur per que l’aigua del torrent no afecti a l’estructura de la font.Construïda per medi de petits rocs, extrets de la mateixa zona, es un tub amb aigua permanent  que cau a una petita pica quadrada a ran de terra i que l’aigua va per medi d’un canaló, no tapat a desguassar a la riera.Es un lloc fresc a l’estiu, amb la possibilitat que esteu envoltats de vaques…L’altre article d’avui, està dedicat a la Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Arbres : Els Lledoners del Parc del Lledoner de Granollers

Avui us presento dos articles sobre Lledoners a Granollers

El Parc del Lledoner és el més gran de la ciutat, situada en el barri del Lledoner, a Granollers, situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer Lledoner i el carrer Rafael Casanova.Té gairebé 7 hectàrees de zona verda. A més, és un espai pioner pel que fa a l’aprofitament d’aigua no potable. Disposa d’un sistema de reg singular que aprofita l’aigua de la mina d’en Joanet, que antigament servia per regar els camps.Son varis els Lledoners que hi podem trobar, us he seleccionat uns que son situats a l’entrada del Parc pel carrer de Jaume Corbera.Es un grup de Lledoners agrupats en el mateix punt. Son d’una altura i gruix destacable, i formen un conjunt a la primavera i estiu, quan estant les fulles.Presentant aquest arbres un bon estat de salut .

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Lledoner de Granollers, comparació amb l’hivern i la primavera – 2ª Part #

Avui us presento dos articles sobre Lledoners a Granollers

El passat dia 11 d’Agost de 2018, us deia del Lledoner de Granollers :

“ Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró de Granollers,  just a tocar les cases unifamiliars de can Monich…”

Avui us faré la comparació fotogràfica d’aquest Lledoner , entre l’hivern i la Primavera, us passo les fotografies :

F-1

F-2

F-3

F-4Si no el coneixeu, i esteu en Granollers, val molt la pena en visitar-lo ha qualsevol època de l’any, sempre es digne de ser admirat.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà és un espai públic d’esbarjo construït dins de la urbanització de la zona a l’entorn de l’avinguda de Canovelles, el camí del Molí de la Sal, i cantonada on està situat, al començament de la serra de Can Carrencà.De fet, Can Carrencà, era una gran casa amb una extensió important de terres de conreu i horts, actualment esta urbanitzada amb cases baixes, sols queda al costat de la casa una extensió totalment erm.En un costat del parc esta situada  la Font de Can Carrencà, que raja per a tres aixetes metàl·lics i dona l’aigua a una llarga pica d’obra.Hi ha un mur  allargat que és de pedra, situat  en cada costat de la font, que es pot fer servir com a banc i esta coronat amb totxo.L’aigua d’aquesta font, a principi del segle XX, es considerava molt bona, per aquest motiu, era embotellada i es venia principalment a Barcelona.Front la Font de Can Carrencà,  hi ha un sortidor, amb una bassa rodonai un petit brollador central, que dona un ambient de frescor a l’estiu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé