Arbres : Les dues Alzines destacables a Sant Pol de Mar

Son moltes les Alzines i altres arbres destacables per tot el municipi de Sant Pol de Mar.Avui us presento dues  Alzines que al passar uns dies de vacances en aquest bellíssim poble coster de Sant Pol me Mar, em van cridar l’atenció.Situeu-vos en la carretera BV-5128, de Sant Pol a Sant Cebrià de Vallalta, poc abans del càmping La Maresme,  trobareu el camí que uneix la deixalleria i la planta depuradora de Sant Pol de Mar.Es un curt camí asfaltat, i a ma esquerra poc abans de creuar la riera de Sant Pol, trobareu les dues Alzines juntes en un racó.Son esveltes, grans i amb unes copes amb moltes branques i plenes de fulles, sembla que disposen de molt bona salut.La llàstima que molta gent, deixa runa i deixalles en les rodalies d’aquest espai, que fan que sigui un lloc desagradable a la vista i poc freqüentat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un hort diferent : Es com escola, com ecologia urbana i com restaurant de degustació a Cardedeu

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, es situat concretament en el carrer de Lluís Llibre, 29 amb cantonada amb el carrer de Cervantes de Cardedeu.De fet es va crear com un restaurant eco-vegetaria, com que contava amb un terreny annex, es va pensar per part dels promotors, en dedicar-ho, per cultivar de forma ecològica productes agrícoles i alguna gallina.Per ho van anar molt mes lluny, van fer ho com si fora una escola per poder ensenyar correctament el seu cultiu i elaboració posterior en restauració.Molta gent, tant grans com a petits, han pogut participar en aquest projecte, amb il·lusió de veure creixa els productes agrícoles que havien plantat i així mateix, herbes medicinals diverses.Realment és un projecta emprenedor i des del blog volem animar que segueixin en aquesta línia i a ser possible l’ampliïn molt mes, ànims !!!.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font de Canet d’Adri

Moltes llegendes sobre les dones d’aigua, son en llocs com escenaris naturals d’arreu de Catalunya.Una d’aquestes és el cas de La Llegenda de la Font de Canet d’Adri, on es diu que allí vivien dones d’aigua, aquestes eren sempre joves i francament molt belles…, a les nits sortien de les coves on passa la riera i anaven a rentar la roba tot cantant.La font allí existent, és diu que si us renteu la cara o el propi cos amb la seva aigua mantindreu una pell jova que no semblareu la edat que teniu…Llàstima que sols es una llegenda…!  Podria ser que fora veritat …? Axó us deixo a vosaltres quan visiteu aquest lloc natural.

Recull de la llegenda, Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Fem Safareig : El rentador i la Font de la Rompuda de Sant Joan Les Fonts

El Safareig i la Font de la Rompuda, estan situats en la cantonada del carrer de la Rompuda amb el carrer de Mas Peracaula, front mateix de la casa anomenada Torre Blanca, dins de Sant Joan Les Fonts.La Font de la Rompuda, es d’estructura d’obra allargada i adossada a la tanca de la finca particular, de munt seu hi ha una llosa arrodonida.Cal polsar una antiga aixeta perquè surti l’aigua que va a parar a una pica rodona.  Sobre l’aixeta hi ha la inscripció 1940 i unes lletres.El Safareig es allargat amb una gran capacitat d’aigua, en un costat, hi ha les llosses inclinades per rentar-hi la roba.A principis del segle XX, hi anaven moltes dones de les cases de les rodalies a rentar la roba.Disposa d’un petit aparcament front mateix del Safareig i Font de la Rompuda.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Una font parroquial, en l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers.En 1905, els franciscans conventuals es van establir a Granollers fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

L’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, hi ha com un pati abans d’entrar, on a ma esquerra veiem una font amb una verge dins d’una capelleta protegida amb vidre, que ens sorprèn que no sigui precisament la Verge de Montserrat…Aquesta font, com en altres esglésies que em visitat, es mes de decoració que no pas per veure aigua. Hi ha dos tubs gruixuts que hi raja aigua que va a parar a una gran pica semi circular amb algun peix de colors.Sempre hi ha un significat amb església i aigua :

La transparència cristal·lina i la puresa… Per això, segles en rere, sempre s’edificava una ermita, santuari o església en llocs amb aigua, com a pous, fonts, manantials, deus, rius… tenien una a prop; també, en molts de casos es recollien llegendes i histories.Per això, a pesar que estiguin dins de pobles o ciutats, algunes tenen el significat d’una font , com en el cas d’avui de l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Que es un aiguamoix ?

Els Aiguamoixos son  basses o bassals naturals d’aigua amb un nivell no massa  profund i amb uns herbassars humits, situats en alguns casos, un al costat de l’altre, per exemple en trobem als afores de la població d’Olot i en diversos llocs de la comarca de la Garrotxa.El règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment en alguns Aiguamoixos.Es un terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell.Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua.De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, entre altres.Cal destacar els aiguamoixos de les rodalies de Sant Joan Les Fonts, i les nombren com a Les Mulleres.Un Aiguamoix es la forma popular d’anomenar  als Aiguamolls; no obstant, podríem dir que un Aiguamoll es molt mes gran en extensió.També, en aquest nom es coneix quan plou en forma de plugim.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Fontfreda de Sant Joan Les Fonts

La Font de Fontfreda esta a les afores de la població de Sant Joan Les Fonts, a poca distancia de la masia de la Fontfreda de qui rep el nom,  i situada al costat dels camps en el pla de Gibrella , la Font us queda sota el marge del camp, on passa a prop el rec de Les Mulleres.Des de la població es fàcil d’anar hi, donat que hi ha cartells que us portaran fins la font.Passareu per entre mig de camps, sigueu respectuosos, a part que en molts estan ballats.L’aigua surt en forma de generosa en forma de deu entre les pedres, formant un allargat bassal natural.Antigament, era un lloc molt concorregut per anar a fer Fontades; el mes destacat era el darrer dia de la Festa Major de Sant Joan, es celebrava un berenar que acabava amb una ballada de sardanes.També, esteu a prop de la Cinglera de Fontfreda, que podeu visitar.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres : El Lledoner de Granollers

Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró, just a tocar les cases unifamiliars de can Monich.Aquets important arbre va donar nom a la creació d’un nou barri a Granollers, a un parc, a una escola…

Per tant, fa una ombra a l’estiu considerable, disposa en el seu costat d’uns bancs i una font d’aigua de xarxa.Te un perímetre de 242 cm, es centenari i disposa de bona salut.Està considerat com a element botànic d’interès local per l’Ajuntament de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Passejades per descobrir Canovelles

Us passo la informació sobre unes passejades per descobrir el municipi de Canovelles, tant passant per terrenys forestals, agrícoles i pel nucli urbà vell i nou.

Font de can Duran

masia de can Colomer

Per mes informació sobre les Passejades de Canovelles podeu consultar a :

Pels voltants de Can Marquès

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/rutes/pels-voltants-de-can-marques.html

Passejada pel nucli urbà de Canovelles

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/rutes/passejada-pel-nucli-urba-de-canovelles.html

Nucli antic de Canovelles, Can Cuana i veïnat de Sanaüja

http://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/rutes/nucli-antic-de-canovelles-can-cuana-i-veinat-de-sanauja.html

Espero que feu unes bones passejades per Canovelles, ànims  que per vacances hi ha temps per això i mes…

 

Recull de la informació : Ajuntament de Canovelles

Text i Fotografies : Ramon Solé

El gran Pantà d’Escales i El petit Embassament de Sopeira

Sopeira és un municipi catalanoparlant de l’Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l’Alta Ribagorça. Des del 1970 comprèn l’antic terme independent de Sant Orenç.El poble, que tenia 92 habitants aglomerats i 9 de dispersos el 1991, és a 704 m. alt. És a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme. La seva església és actualment la parroquial del poble.El congost de Sopeira, o Pas Nou, és l’indret on es alça la presa del Pantà d’Escales, construït l’any 1955 amb una capacitat de 152 hm3, una part del qual és dins del seu terme municipal.Va ser construïda per a produir energia hidroelèctrica.Situat al peu de la carretera N-230 i que arriba fins a l’entrada del Pont de Suert, és el més gran i emblemàtic de la comarca.A la paret d’un costat de la presa, hi ha unes escales excavades a la roca, son impressionants.Ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per a practicar-hi tot tipus d’esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.L’aigua una vegada que desguassa,  passa a l’Embassament de Sopeira.A l’alçada del poble hi ha l’Embassament de Sopeira, construït l’any 1957, amb una capacitat d’un hm3, i 13 hectàrees de superfície.Dona una aparença de llac, hi ha un bonic embarcador que us donarà ganes de navegar, de pescar, o les dues coses…I si voleu podeu fer nit allí, entre Aragó i Catalunya.

 

Recull de dades : Valquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé