Els cavalls de Mas Verdaguer de Castellterçol

Fent un passeig per les rodalies i terres de Mas Verdaguer de Castellterçol, podem veure els seus magnífics cavalls.

Cal dir que en aquest mas es va filmar “Terra Baixa”.

Actualment hi viu i cuida el bestiar una dona sola.

Es un racó, molt natural del municipi de Castellterçol…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot

Per anar a visitar La Font dels Saiols,  cal sortir per un camí des de l’Hostal del Sol, per un camí indicat, i que us portaria a l’Hostal nou de Bianya, cal deixar-lo pel que passant per el castell del Coll i a prop de Sant Andreu del Coll, d’on surt el camí fins a la Font dels Saiols, descrita fa pocs dies.

A prop trobareu l’antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot.

Va ser de explotació limitada per l’ús i necessitats per la gent de les rodalies.

La ruta pot seguir fins  Sant Miquel del Mont, punt a casi 800 metres d’alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem una ullada fora de Catalunya : Cuevas de Zugarramurdi de Navarra

Las Cuevas de Zugarramurdi o Cuevas de las brujas son una serie de cuevas prehistóricas que se encuentran cerca del municipio de Zugarramurdi al norte de Navarra.

Paso su historia :

  • Estas cuevas son especialmente conocidas porque hacia 1610, en el Auto de Fe de Logroño la Santa Inquisición procesó a 31 personas de Baztán, Urdax y Zugarramurdi, dos de ellas mujeres de más de 80 años.
  • Pocas salvaron sus vidas tras haber reconocido entre lágrimas sus culpas y pedir misericordia. Trece murieron al no poder resistir la tortura.
  • El 7 de diciembre seis personas fueron quemadas vivas y otras cinco en estatua. Se les acusó de posesión demoníaca, celebrar misas negras, provocar tempestades en el Cantábrico, causar maleficios a los campos y animales, y por prácticas de vampirismo y necrofagia.
  • Esto ha constituido el mayor proceso en su historia, conocido con el nombre de las brujas de Zugarramurdi.
  • Con la intención de dar a conocer lo que sucedido en Zugarramurdi, sus cuevas y su entorno, en julio de 2007 se inauguró el Museo de las Brujas de Zugarramurdi.
  • Situado en el que era el viejo hospital de la localidad, en la salida del mismo hacia las cuevas, esta espacio museístico se constituyó con el fin de perpetuar la memoria y vida de aquellas personas

Este complejo cárstico destaca por su carácter superficial y se encuentra situado a menos de medio kilómetro de distancia del casco urbano, en el antiguo camino Zugarramurdi-Sara.

Junto con las, ya francesas, cuevas de Sare (situadas a pocos kilómetros) forman una región de características similares.

El río Olabidea o Infernuko erreka (en castellano: “arroyo del infierno”) ha ido creando su progresivo desgaste por la erosión, ya que recorre la cueva principal.

La sala principal en su tramo mayor alcanza los 120 metros de largo, 12 de alto y los 30 de ancho.

Estas formaciones cársticas prehistóricas sobresalen por tres motivos principales:

  • Por su valor natural
  • Su apasionante historia, relacionada sobre todo con la brujería,
  • Y también con el contrabando.

En este paraje se realizaron celebraciones paganas hasta el siglo XVII.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Llibre recomanat : AIGUA I CIUTAT: ELS RECS DE BANYOLES, HISTÒRIA I FUTUR

Fitxa tècnica :

Autors: Joan Nogué i Font (ed. lit.), Carles Puncernau (ed. lit.)

Editorial : Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

ISBN: 978-84-617-1316-5

Any d’edició: 2015

Pàgines: 115

Col·lecció: Quaderns de Banyoles, 34

Idioma: Català

Matèries: Medi ambient. Ecologia, Història de Catalunya

Preu : 20 euros.

Podeu conèixer el llibre a :

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui destacarem: La Font Saiols d’Olot

Per anar a visitar La Font dels Saiols,  cal sortir per un camí des de l’Hostal del Sol, per un camí indicat, i que us portaria a l’Hostal nou de Bianya, cal deixar-lo pel que passant per el castell del Coll i a prop de Sant Andreu del Coll,

d’on surt el camí fins a la Font dels Saiols.

Es una de les fonts mes destacades de les contrades.

Dos vells plataners ens indican on es troba.

Disposa d’un bon doll d’aigua, que cau a una pica

i d’allí va a una petita bassa.

Al marge hi ha una llosa de pedra que indica la titularitat del terreny com a part d’una extensió més gran del Marqués de Vallgornera.

També hi ha un relleu de la Mare de Déu col·locada en la dècada dels setanta.

A un costat, una vella taula rodona amb uns bancs de pedra fan d’un bo lloc per fer un àpat.

La ruta pot seguir fins  Sant Miquel del Mont, punt a casi 800 metres d’alçada.

La Font dels Saiols és una font d’Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – El conjunt de plataners del MNAC. a Barcelona

El conjunt de plataners que ens referim esta situat en un dels costats de l’edifici de MNAC.,

on dona al carrer del Mirador del Palau Nacional amb avda. dels Montanyans, a Montjuïc de Barcelona.

Es tracta d’una llarga filera de plataners,

uns són centenaris, altres no tant, però tots es destacant per un gran brancatge allargat orientat cap el cel.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-04-13-12.13.24.png

Fa com un passeig molt ombrívol durant l’estiu, sempre ple de gent…

Text i Fotografies : Ramon Solé i Google.

El Pantà dels Crous de Sant Celoni

El Pantà dels  Crous està situat a la riera del Sot de Fresser que és tributària de la riera de Fuirosos,

on hi ha el Pantà de la Brinxa, que fa poc us vaig descriure,

i a prop del lloc conegut com Sot Gran de Can Presses.

És un fondal humit i molt solitari.

Era un pantà per regar les antigues terres de conreu bàsicament de la propietat,

ara sols es un record d’un temps passat, agrícola…

Si aneu podreu escoltar el cant de moltes aus que habitant en aquest lloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : L’Hort del mes de Maig – 2021

Durant el mes de maig cal recollir, tirabecs, pèsols, enciams, bledes, espinacs, alls tendres, carxofes, maduixes, escaroles, faves, cebes tendres.

Podem plantar porro, carbasses, apis, cogombre, pebrot i carbassó.

Sembrarem bàsicament, tomàquet, cogombre, pebrot, albergínia, rave, rúcola i pastanaga.

Podem fer altres feines :

Relligar les tomaqueres i/o desherbar i encanyar la mongeta tendra. Cal vigilar a les bledes, els espinacs i mongeteres pel puçot i si és menester fer un tractament adient.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font Bonavista d’Olot

El Parc de Bonavista esta situat al finat del Barri del mateix nom, entre el carrer de Godua i el carrer de la Quintana on comença zona de bosc.

En un del seus costats, hi la seva nova Font,

Amb dues aixetes que surt aigua de xarxa local i cau a una pica, a cada costat hi ha adossat un seient.

Al costat disposa d’una taula i bancs allargats.

També, hi han jocs infantils en aquest parc.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat

El Parc Marianao  està situat en el carrer dels Lledoners, 1 de Sant Boi de Llobregat.

Es tracta d’un parc d’estil modernista, a la manera dels jardins de Rubió i Tudurí, que està resolt en un bosc de palmeres de totes les varietats, i que emmarca un gran llac artificial amb un pont pseudo rústic que el travessa.

Uns caminets amb bancs permeten el passeig per tots els racons i la vista a totes les perspectives.

El llac artificial està aconseguit a base de rocalla estratègicament recoberta d’heura en alguns indrets i té un sistema d’aigua corrent que no li permet embrutar-se més de lo inevitable.

La bona mida de les palmeres, que tenen copes abundoses i la seva quantitat i varietat produeixen una “autèntica sensació d’oasi”, per contrast amb la polsosa esplanada que envolta el Palau i el camí d’accés al mateix, que està en un estat lamentable.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es m.jpg

Estava inclosa dins el Pla d’enjardinament de la finca del Marquès de Mariano.

És de tendència naturalista, en contrast amb el neomedieval del Palau.

Treballada imitant un fantasmal tronc d’arbre, té una escala exterior en forma de cargol amb restes d’una barana de pedra imitant fusta que puja fins al capdamunt on hi ha una imatge protegint i beneint el conjunt. La part de sota és buida amb diferents sostres.

Gaspar Coll – any 1987 / Generalitat de Catalunya

El primer, a l’alçada del primer tram d’escales, imita una gruta i a cada una de les columnes, per la banda interna, hi ha un banc de pedra, com si fos realment excavat en la roca viva.

L’element està en un cert estat d’abandonament, més visible encara per la manca de la barana de l’escala i per l’entorn polsós, en contrast amb els jardinets de les torres de la urbanització.

De propietat municipal des de 1974, convertint-se en parc públic.

És un parc públic del barri de Marianao inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, construït al voltant del Palau Marianao.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel