Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major d’Aiguafreda

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

És una font pública situada a la cara nord de la Plaça Major, adossada a la paret d’una casa.

Antigament calia bombejar l’aigua amb un volant, posteriorment amb un motor i actualment és una font connectada a xarxa amb una aixeta polsador, queda un broc antic corbat.

Porta la data ‘1871’ esculpida a l’ornament superior de pedra.

Recull de dades : Ajuntament d’Aiguafreda

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Sebastià i La Font de Molló

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

Aquesta Font està situada en una illeta enjardinada, front el número 24 del carrer de Sant Sebastià de Molló.

L’aigua és de xarxa municipal, surt d’una aixeta polsador, està emmarcada dins d’una estructura que ens recorda a un campanar, l’aigua cau a una pica de pedra.

Us passo també, la Font d’aquest petit municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui destaquem : La Font de La Saleta de Centelles

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es c-3.jpg

Per anar a la Font de La Saleta us cal seguir la pista rural que va des de Centelles a l’Abella – Sant Martí de Centelles,( o viceversa).

Una vegada que heu passat pel veïnat de la Saleta trobareu la font a mà dreta i a peu del mateix camí.

L’aigua surt d’un tub adossat a la paret de la muntanya, sol rajar amb mes o menys cabal tot l’any,

cau a terra  i segueix  uns metres per una petita canal, fins una bassa situada a poca distancia que serveix com a reserva d’aigua per les ADF. en cas d’incendi forestal.

En un costat disposa d’unes gran pedres que fan de seient,

uns allargats arbres li donen ombra, es un racó molt tranquil.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-11.jpg

Text : Ramon Solé – Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres – Arbre de judes o Arbre de l’amor

L’arbre de l’amor o arbre de Judea :

És originari de les regions de l’est de la mediterrània. És l’espècie de l’Europa oriental del gènere Cercis.

Molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d’on obté un dels seus noms comuns, arbre de l’amor.

Us passo la seva historia :

És conegut com a “arbre de Judes” o “arbre de l’amor “, nom que podria provenir d’un antic mite que indica que aquest és l’arbre d’on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist.

Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa “arbre de Judea”, referit a la regió on es dona.

Descripció de l’Arbre:

El més espectacular d’aquest arbre és la seva floració a principis de primavera. Les flors, de color rosa intens i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d’elles neixen directament dels troncs més joves. Els fruits, de color marró fosc, apareixen a principi de la tardor i resten a l’arbre durant tot l’hivern, de tal manera que és possible veure’n les flors i fruits alhora en l’arbre.

És nadiu de la zona Nord i Est del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, Península Ibèrica, Àfrica tropical i Nord-amèrica.

A Catalunya i la Península ibèrica, és una espècie exòtica introduïda, que es comporta com una espècie invasora, expandint-se per la difusió de les seves llavors, i competint per l’hàbitat amb les espècies autòctones.

Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids.

Resisteix el fred, fins a -10 °C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l’entollament del sòl.

Les seves flors anuncien l’arribada de la primavera astronòmica, se sol produir entre mitjan març i els primers dies del mes d’abril.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Volcà del Croscat – Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots.Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa,

a la seva base és una zona de conreu de fesols de Santa Pau.

La seva erupció consta de tres fases:

Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l’activitat era molt poc explosiva i estromboliana.

Fase 2: hi predomina el lapil•li; aquest fet ens indica que l’activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.

Fase 3: consisteix en l’emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l’actual fageda d’en Jordà.

Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l’altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.

Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda.

mas casa de colònies la Canòva.

Per a més dades us passo aquest enllaç de Turisme a la Garrotxa :

http://ca.turismegarrotxa.com/la-garrotxa/27-indrets-d-interes-de-la-garrotxa/reserva-natural-del-volca-del-croscat/

Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es w45.jpg

Recull de dades :  Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Llegenda de la Font de les Monges de la Conreria

Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.

Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.

Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….

Recull de la Llegenda : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes : La contaminació de les Fonts Naturals d’aigua a Catalunya

Des de fa anys sabem, per les analítiques periòdiques que es fan, ens indiquen que moltes fonts naturals d’aigua d’arreu de Catalunya no son potables, perquè presenten nivells de contaminació alts o molt alts.

La contaminació de l’aigua és la contaminació dels cossos d’aigua, generalment com a conseqüència d’activitats humanes.

Les masses d’aigua inclouen, per exemple, llacs, rius, oceans, aqüífers i aigües subterrànies (fonts naturals).

La contaminació de l’aigua resulta quan s’introdueixen contaminants al medi natural.

Així es distingeix la contaminació segons sigui calorífica, física, química o biològica que afecta l’aigua dolça o salada a la natura.

És a dir, és la modificació de les característiques d’unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d’aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l’ecosistema al qual pertany o de salut a l’home o d’altres espècies.

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra pot provenir d’orígens diferents:

Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc. Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides i per les deposicions i els purins dels animals de les granjes (vegeu també: zona vulnerable).

Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc.).

Un tipus molt marcat de contaminació tèrmica industrial de l’aigua és la utilització d’aquesta com a refrigerant en centrals tèrmiques de producció d’energia elèctrica.

Els efectes que pot produir la contaminació d’aigües poden ser els següents:

Efectes físics: com la pudor, canvi de color, enterboliment, fermentació, canvi de temperatura.

Efectes químics: com la disminució de la concentració necessària d’oxigen per a la vida aquàtica.

Efectes biològics: com la mort de plantes i animals o com la generació de malalties per a les persones.

Aquí teniu un article :

https://www.elsetembre.cat/noticia/668/estat/fonts/osona/llucanes/caiguda/lliure

Us passo la Web del Grup de Defensa del Ter (GDT) , són una associació ecologista formada per ciutadans compromesos que estimem el Ter, la vida i el medi natural, en la Web trobareu notícies vinculades a la recuperació de les fonts i a la denúncia per la contaminació de l’aigua per nitrats :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Podrem confiar que surti pura l’aigua de les fonts naturals de Catalunya algun dia?

Recull de dades : Viquipèdia, Grup de Defensa del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre Recomanat : Guia de Ponent.16 Rutes per descobrir les terres de Lleida

Fitxa técnica

Autor : CASALS BERGÉS, QUINTÍ

Editorial: PAGÈS EDITORS

Año de edición: 2018

Materia : Excursiones lerida

ISBN: 978-84-1303-012-8

Páginas: 320

Encuadernación: Rústica

Idioma: Catalán

Preu : 21 euros

Sinopsi

La guia, a banda de ser una proposta de descoberta del sud de la província de Lleida, és un inventari del seu excel·lent patrimoni. És una guia orientada a informar sobre el terreny amb precisió, obeint el desig d´acompanyar el visitant, però també una guia que destaca punts bàsics, raonats en la seva entitat, de cada divisió del territori acotat.

En diu l’escriptor Josep Vallverdú, al pròleg, “els atractius d’una guia com aquesta seran molts per al lector, el del país perquè descobrirà moltes, moltes realitats que no li havien estat abans revelades, i el visitant de fora perquè aquest sí que veurà obrir-se progressivament un ventall de belleses i riqueses naturals i històriques i, a més a més, descobrirà la fortalesa humana d’una identitat i caràcter que desconeixia.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana

En Jordi Monfort ens porta a conèixer la Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana:

Vilafamés és un poble que sorprèn al viatger en molts aspectes. Aquesta població castellonenca, colgada sobre un turó de pedra rogenca, i coronada per un castell, ofereix al visitant: història, art, gastronomia, oliveres mil·lenàries, bon oli, bon vi, muntanyes plenes de  senders i pistes, i plenes també de fonts. Unes fonts naturals que aquest poble cuida amb especial zel.

El terme de Vilafamés està travessat per un sender de gran recorregut, el GR-33. Un sender que uneix Castelló de la Plana i l´ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, a les muntanyes més altes de Castelló. La ruta per a arribar a aquesta font, segueix un tram d´aquest sender, i es tarda una mitja hora en arribar.

La ruta que cal seguir és fàcil de fer, fins i tot amb xiquets, i les indicacions que cal seguir, són aquestes (els temps són totals):

-El punt d´inici és el km. 8´5 de la carretera que va de Sant Joan de Moró a Vilafamés. On hi ha una xicoteta capella, anomenada la capelleta de Sant Miquelet.

-Seguim el caminet que va paral·lel al barranc del Salze.

– 2 min. Deixem a mà esquerra un sender que travessa el barranc.

-11 min. Travessem el barranc i seguim el sender.

– 13 min. Tornem a travessar el barranc.

– 15 min. Novament travessem el barranc.

– 19 min. Per quarta vegada travessem el barranc, aquesta vegada girant cap a la dreta, no pel sender d´enfront.

– 22 min. Com no, tornem a travessar el barranc, ja per última vegada.

– 31 min. Apleguem a un camí. Ens desviem a mà dreta, i a uns 50 metres trobem la font.

La fonteta és molt humil en cabal. L´aigua cau a una piqueta amb forma de mitja lluna, i d´ací passa a un aljub.

No és una font abundosa, però el bon estat de la font, la poca dificultat de la ruta, i la bellesa de l´entorn, amb una vegetació abundant de pins, llentiscles, romer, timonet, bruc, argelaga, esparregueres, i moltes més espècies de la baixa muntanya mediterrània, fan d´aquesta, una ruta ideal per a fer en família o amics, i acabar el dia visitant el poble i el seu castell.

Text i Fotografies : Jordi Monfort

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia