Avui destaquem : La Font d’en Janot o Font Gran de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font d’en Janot o Font Gran, que algun mapa o persona la nombre com la Font de Sant Janot, esta situada a prop de Santa Eulalia de Riuprimer, cal seguir el carrer major, deixar-lo per un camí que va paral·lel al riu Mèder, arribareu al paratge conegut per les Cabanyes i a poca distancia esta la Font d’en Janot o Font Gran.O be, sortint del poble en direcció cap a Santa Maria d’Oló (BV-4316), està situada en el quilòmetre 7,5, a la banda esquerra de la carretera, vaureu un cartell .

Es una Font d’aigua abundant, que raja per un gruixut tub a nivell de terra que surt d’una paret feta d’obra i va a parar a una pica casi quadrada.En La Font d’en Janot o Font Gran, s’hi celebra la famosa arrossada i audició de sardanes el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Dites populars catalanes del mes de desembre

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tema.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Desembre nevat, bon any per al blat.

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.

Boira pel desembre, pluja o llevant.

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre, el mes més vell de l’any.

Desembre finat, any acabat.

Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat.Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

El desembre és un vell que fa arrugar la pell.

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El mes de desembre, el mes de les festes.

El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Per Sant Tomàs, fred al nas.

Per Sant Tomàs, sembra al davant i al darrera.

Per Sant Llop, gela per tot.

Per Santa Llúcia un pas de puça.

Sant Restitut, més de mullat que d’eixut.Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies seguits

Per la Concepció fa un fred de debò.

Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.

Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.

Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.

Sant Nicolau obre les festes amb clau.

Sant Silvestre és el darrer vespre.

Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat .

Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.

Si pel desembre plou bon any nou.

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.

Per Sant Esteve, plou i neva.

 

 

Recull de dites i refranys : Costumari Català i altres

Text : Ramon Solé

Jornada d’Ornitologia a La Moixina i Parc Nou – Visita al Parc de Pedra Tosca – Olot

Gaudirem d’una jornada diferent observant i coneixent les espècies autòctones i migratòries que es troben actualment a Olot.

Al matí realitzarem una excursió senzilla per les dues zones més importants d’observació d’aus de la ciutat d’Olot. Són dues meravelles naturals al bell mig de la ciutat, on podrem observar ocells autòctons de la Garrotxa i d’altres que fan aturada en la seva ruta migratòria.Consisteix en un recorregut guiat a peu, amb la nostra guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga, pel Parc Nou i la Moixina.

Començarem l’activitat al Parc Nou, al centre d’Olot, on intentarem localitzar el Durbec i la Mallerenga cuallarga.

Seguidament, ens desplaçarem a la Moixina amb l’objectiu de trobar la Mallerenga d’aigua, el Pinsà Boroner i la Cuareta Torrentera.Gaudirem d’una activitat on tindrem com a objectiu veure el nombre més gran d’ocells, aprendre sobre les característiques de cada un i intercanviar experiències amb gent, amb la mateixa afició.

Un cop sortim de la Moixina, anirem amb cotxe 10 minuts i els deixarem en un aparcament, des d’on farem una excursió de 30 minuts fins a arribar al Parc de Pedra Tosca. Continuarem fins a l’antiga estació de ferrocarril de Codella, on menjarem.Ens endinsarem pel parc, per descobrir aquest indret nascut amb la voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions fetes pels nostres avantpassats fa uns 150 anys. Laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes resultat de l’extrema necessitat i tenacitat humanes per a modificar un territori d’una excepcional duresa.

En acabar la visita, tornarem a l’aparcament on tenim els cotxes i finalitzarem l’activitat, qui vulgues, realitzarem un refresc/cervesa a un bar pròxim.

Data :

22 de desembre de 2019

Programa:

  • 9:00h – Punt de trobada a Olot – Aparcament del Parc Nou, Olot.
  • 9:30h – Descoberta del Parc Nou.
  • 10:30h – Desplaçament a la Moixina.
  • 11:00h – Descoberta de la Moixina.
  • 13.00h – Excursió de la Moixina a Parc de Pedra Tosca.
  • 14:00h – Dinar a l’antiga estació de Codella
  • 15:00h – Visita Parc de Pedra Tosca
  • 17h – Fi d’activitat

 

Dificultat:

Molt fàcil | Duració de l’activitat: Dia sencer | Edat recomanada: A partir de 12 anys

Què he de portar?

  • Calçat adequat (botes/sabates de muntanya).
  • Roba tècnica i transpirable.
  • Roba d’abric i impermeable (segons època de l’any).
  • Càmera fotogràfica (càmera reflex, compacte o mòbil).
  • Binocles (recomanat).
  • Menjar i aigua per passar el dia.
  • Protecció solar (crema i gorra).

Què inclou?

  • Guia titulada del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’Accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou?

  • Transport
  • Àpats

Preu :

  • euros

Per a consultes i/o inscripcions :

https://www.urianguies.com/contacto

 

Text i Fotografies : URIANGUIES , Oriol – Ramon Solé

Guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga :  Dora Salvador

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’aigua del carrer Pantà de Terrassa

Al número 42 del carrer Pantà de Terrassa, hi ha situada una antiga Torre d’aigua.Està situada la Torre d’aigua a peu de carrer i al costat de l’aparcament soterrat del Vapor Ventalló, i al costat de les dependències municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.Per l’enderroc de les edificacions veïnes roman semi aïllada i un xic desprotegida i algo amagada per unes plantes trepadores.Disposa de portella i de tres finestres, i algunes parts es mantenen arrebossades.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Fonteta i Àrea de descans de Utxesa

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Quan arribeu al Pantà o embassament de Utxesa,cal seguir una carretera lateral indicada que us portarà a La Fonteta i Àrea de descans; d’aquest embassament us vaig fer un article el 13 de novembre de 2019.L’Àrea de descans, està en un petit bosc, però es molt abandonada, amb taules i bancs malmesos.La Fonteta, es una font de poca agua tot l’any, que surt d’un petit tub, i va a parar a una pica rectangular.Us passo l’enllaç per conèixer mes l’embassament Utxesa :

https://www.lleida.com/utxesa/qui-som

Es un espai molt freqüentat per la gent de la ciutat de Lleida i rodalies,

i per qui vulgui fotografiar ocells o escoltar el seu cant dels que viuen en aquest espai natural.

Si no ho coneixeu, us invito a anar a aquesta Font i l’embassament, on trobareu llocs per gaudir amb família o amics.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font dels Jardins de Can Miralletes

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Es una modesta font urbana, situada a tocar d’una de les entrades  els Jardins de Can Miralletes en el carrer de la Indústria de Barcelona.Us passo l’enllaç on podeu saber sobre la antiga masia de Can Miralletes :

https://estimadaterra.wordpress.com/2017/07/23/can-miralletes-una-masia-situada-en-un-lloc-casi-desapercebut-de-barcelona/

Es una aixeta polsador encaixada en un mur del costat dret d’una pèrgola i l’aigua cau a una reixa situada arran del terra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : 100 Arbres singulars de la ciutat de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El  25 de maig de 2018, per la tarda va tenir lloc la presentació del llibre “100 Arbres singulars de la ciutat de Barcelona” al local de l’Associació veïnal de Sant Martí de Provençals de Barcelona. El dia següent es va fer una segona presentació a la masia del Jardí Botànic Històric de Montjuïc. En aquestes presentacions hi va participar l’etnobotànic Emilio Blanco Castro (Facultad de Ciencias Biomédicas y de la Salud, Universitat Europea de Madrid) i naturalment  Ricard Llerins, l’autor de l’obra.

Al llibre es descriuen 100 arbres de 100 espècies diferents ubicats dins del terme municipal de Barcelona. Cada un dels exemplars és, en general, el més gros de la ciutat per a cada una de les espècies. Per arribar a aquest resum que acabem de fer, l’autor va haver de mesurar més de 600 arbres fent uns 700 km caminant per la ciutat en dos anys i mig. Cada arbre té una fitxa completa amb dues planes amb el text descriptiu i la làmina de fotos corresponent.

El moll de la publicació, les fitxes, consta de quatre apartats: dades de l’exemplar, descripció de l’espècie, descripció de l’exemplar i un darrer sobre on trobar més exemplars.

Cada exemplar d’arbre té una làmina amb 7 fotos per tal que es pugui identificar clarament: tronc, capçada, fulles, flors, fruits, escorça,  gales, punxes o comparació de fulles d’arbres semblants. Correspon a un total de 721 imatges.

Tant interessants com les 100 fitxes, són la colla d’annexos, com ara: glossari de termes botànics, una mica d’història del jardí on hi ha algun arbre vell, els 146 arbres declarats d’interès local per l’Ajuntament de Barcelona, els 51 arbres de més de 3 m de volt de canó (a 1,30 m de terra), 335 plantes o arbres que es poden trobar a la ciutat, recull de fotos de diferents models de rètols identificadors d’arbres, 7 rutes per veure arbres vells i els índexs de noms científics i noms catalans.

L’objectiu del llibre és popularitzar la botànica i donar a conèixer arbres que val la pena admirar i protegir ja que al cap i a la fi les plantes i els arbres són la base de la vida.

El llibre inclou arbres dels dos jardins botànics de Barcelona, del jardins del zoològic, la part de la serra de Collserola que pertany a Barcelona, cementiris, parcs i jardins públics i també algun de privat.

El clima suau de l’hivern de Barcelona ens dona la gran oportunitat de tenir a més dels arbres corresponents al nostre clima, arbres semitropicals que en un altre lloc potser es glaçarien.

Tal com Emilio Blanco cita: “L’ arbre és un protagonista molt important de les ciutats i més especialment a Barcelona. Aquest cop mirarem la urbs amb uns altres ulls. Una oportunitat única de dialogar amb els arbres i aproximar-nos a la seva existència”

Article de la Generalitat de Catalunya, editat : Divendres, 08 de juny de 2018

La Contaminació l’aire a la ciutat, estem protegits ?

Tot hem vist a les grans ciutat punts on hi ha una caseta que automàticament va enregistrant dades sobre la contaminació atmosfèrica de l’Àrea on esta ubicada.Son punts mòbils i itinerants, cada cert temps va canviant-se de lloc o de barri.Estant gestionades pe la Generalitat de Catalunya i/o Ajuntament.La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèrica és la contaminació de l’aire i fa referència a la presència a l’aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l’acció de l’home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos).Els paràmetres emprats per expressar la qualitat de l’aire són tres:

  • Valors límits: han de ser respectats en tot el territori i, en cas de ser superats, s’han d’estudiar les causes que ho han originat i establir un seguit d’actuacions per evitar la seva repetició. S’estableixen valors límits tant diaris com anuals.
  • Valors guia: valors que es pretenen assolir a llarg termini i són indicatiu d’aire net.
  • Valor d’alerta: estableix les concentracions de contaminants que obliguen a prendre mesures extremes per tal de poder abordar el problema.

Quines son les causes mes comunes  de contaminació atmosfèrica?

Els vehicles motoritzats i les activitats industrials contribueixen a augmentar la contaminació a les ciutats.Per  sort, hi ha pocs dies l’any en els que se sobrepassen els nivells fixats per les autoritats, la mitjana anual dels contaminants presents a l’aire és elevada, però no critica.La Generalitat de Catalunya és qui té la competència per declarar episodi per alta contaminació atmosfèrica.Podríem parlar molt d’aquest tema, esperar que‘m totes les mesures, tinguem un aire net i sà…

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé